'El navegant' (Proa) és el títol de la nova novel·la de Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), un relat d'aventures situat a mitjan segle XIX i protagonitzat per Assiscle Xatot, un home amb el do d'aprendre llengües.

Aquesta capacitat el portarà des de del París encès de la guerra francoprussiana, passant per la revolució frustrada de la Comuna o les colònies franceses d'ultramar.

En una entrevist, Lluís explica que ha situat la novel·la precisament en aquest moment històric perquè és quan es comença a teoritzar sobre la necessitat de "fer desaparèixer" algunes llengües perquè "fan nosa" a les oficials.

Segons l'autor, es desperten així "petites violències íntimes" en el sí d'algunes famílies, que es veuen obligades a deixar de parlar la seva llengua.

Lluís afirma "sentir-se extraterrestre" només per escriure en català sent de la Catalunya del Nord, la llengua "del país, del poble". "Sentir-te estranger a casa teva és dolorós", ha reblat.

Nascut a Perpinyà, el jove Assiscle Xatot té un do insòlit, quasi sobrenatural, el d'aprendre llengües. El que avui dia -segons Joan-Lluís Lluís- el convertiria en un "superheroi", conduirà el protagonista per camins que mai no hauria sospitat, començant per un París encès de la guerra francoprussiana o la revolució frustrada de la Comuna.

Malgrat el seu desig, haurà de dedicar la seva energia a no morir en una ciutat de la qual sortirà només per anar a provar més sort a les illes de l´altra punta del món.

De fet, segons l'autor, al segle XIX no era "massa útil" parlar llengües, més aviat s'aconsellava parlar-ne "menys".

'El navegant' és, doncs, el viatge d´un aventurer a desgrat seu, que passa per la vida sense entendre-la gaire, malgrat les històries d´amor o amistats insospitades.

Enmig, però, l'escriptor ofereix consideracions sobre la capacitat dels humans de parlar llengües i els recels que generen.

"Escric amb la llengua meu país, dels meus avantpassats, del poble, però sóc jo l'ésser estrany per escriure en català, malgrat que l'estranyesa avui es tenyeixi d'admiració per saber parlar el català", ha explicat.

Així, per Joan-Lluís Lluís, França és la "campiona del món" en l'aniquilació de llengües no oficials, una circumstància que assegura que es manté avui.

Segons l'escriptor, el català a la Catalunya del Nord està "exclòs de la vida política" i fa 350 anys que ha perdut una oficialitat "que no la recuperarà mai".

Amb tot, veu amb "esperança" l'increment del prestigi de la llengua catalana en la mesura en què Catalunya guanya visibilitat "com a entitat pròpia i diferenciada d'Espanya".

"La independència de Catalunya tindria efectes molt positius per al català a la Catalunya del Nord", ha precisat.