Valuosos testimonis escrits sobre la vida de la comunitat hebrea gironina anterior a l'expulsió de 1492, que inclouen fins i tot tractats mèdics sobre malalties genitals, es poden consultar a Internet i fins i tot la seva imatge es pot descarregar gràcies a un nou recurs presentat ahir per l'Arxiu Municipal de Girona.

Els ja famosos 141 fragments de documents en escriptura hebrea recuperats el 1987 de dins les cobertes de diversos llibres dels segles XIV i XV, i que fins i tot van donar lloc a una exposició a Nova York, s'han fet accessibles a la xarxa en un portal que inclou també altres documents jueus d'altres arxius de la ciutat i, a més a més, ofereix bibliografia i altres suports per al seu estudi.

«Són testimonis escrits de la intensa activitat d'una ciutat que era un centre de pensament amb una notable activitat científica i comercial», va explicar ahir la historiadora Anna Gironella.

Estudiosos com Eduard Feliu, Crista Casals o Irene Llop han aportat llum sobre els continguts d'uns documents que parlen d'afers religiosos, afers mèdics i també inclouen llibres de comptes que revelen aspectes de la vida quotidiana d'una comunitat que va ser expulsada l'any 1492 per decret dels Reis Catòlics.

Uns documents en escriptura hebrea que són una raresa a Catalunya, ja que els jueus es van emportar el 1492 les seves pertinences.

El reciclatge també es practicava a l'edat mitjana i alguns d'aquells papers i fins i tot alguns pergamins escrits en hebreu que ja no havien de tenir utilitat es van usar als tallers dels enquadernadors per donar gruix a les cobertes dels llibres, i allà van quedar amagats però també ben conservats fins que, cinc o sis segles més tard, es van descobrir com una joia.

Joan Boadas, director de l'Arxiu Municipal, va explicar que el nou recurs a la xarxa ofereix també la documentació jueva de l'Arxiu Històric de Girona i de l'Arxiu Diocesà: «La voluntat és fer un portal integrador que ofereixi en un sol lloc tota la informació».

Hi ha també reproduïdes làpides funeràries, caricatures de l'època o la documentació del segle XV relativa a la venda de la sinagoga de Girona.

Tot plegat permet estudiar com vivia una comunitat estructurada entorn de l'aljama, que era el centre de poder polític.