acn girona

n Una novel·la on la ficció juga amb la història més recent sense alterar-la. Un relat que converteix els antagonismes ideològics en amistat, amb les bases americanes de l'Empordà com a escenari de fons. I ens vam menjar el món, guanyadora del 49è Premi Prudenci Bertrana, arriba aquest dimecres a les llibreries.

L'escriptor i periodista gironí Xevi Sala se serveix del misteri per fer arrencar una història que contraposa dues èpiques -la d'un soldat pacifista i la d'un pescador comunista- que li permeten definir «la complexitat d'una societat sotmesa permanentment entre la reivindicació i la reconciliació».

Una novel·la que, al seu torn, posa en valor els herois anònims i ajuda a trencar estereotips. El més «gegantí», assegura l'autor, aquell que fa pensar que la transició va ser modèlica, quan en realitat «va ser una gran enganyifa i una oportunitat perduda».

Com ho han estat també les bases americanes a l'Empordà; uns terrenys pendents encara de futur per la inacció de l'Estat espanyol.

Al seu perfil de Whatsapp, Xevi Sala (la Bisbal d'Empordà, 1965) hi té una fotografia de John Wayne. El periodista i escriptor no amaga que, més enllà de l'admiració que li desperta l'actor, la imatge té un punt de «provocació». «Interpretar el paper de cowboy racista a Centaures del desert li va passar factura, perquè l'opinió pública va acabar confonent el personatge amb la persona», explica.

Per Sala, el pitjor assassí de les persones és l'estereotip. «Però quan grates en la seva història, sempre t'acabes adonant que no els coneixies prou», diu. La icona que fa servir a la xarxa social ja deixa entreveure que Sala, a l'hora d'escriure, furga en les històries. I que allò que en un principi sembla blanc, al final té matisos o -fins i tot- s'acaba tornant negre.

A I ens vam menjar el món juga amb les contradiccions i el xoc d'ideologies. Demostra que, com ell defensa, «dels pitjors antagonismes en poden sorgir les millors amistats». La novel·la té per escenaris les dues bases que hi van establir els americans (la Loran i Ràdio Liberty) i que, avui, o bé són runa o bé terra de ningú.

Sala se serveix d'elements de misteri (una bandera, una perruca, un llibre en rus) per arrencar un relat que tira endavant i enrere en el temps -més de tres dècades- i que gira al voltant de tres personatges. El primer, Kirk Barrera, un soldat americà pacifista; el segon, Gori Vilar, un pescador de palangre comunista; i el tercer, Elias Barrera, fill del soldat que, a la mort de son pare, acaba descobrint, realment, qui era i com pensava.