L'escriptor barceloní Eduardo Mendoza ha sigut guardonat aquest dimecres amb el Premi Cervantes 2016, un reconeixement que ha considerat "un final de trajecte feliç", encara que ha matisat que "això no vol dir que no torni a fer res més". El literat, que viu a cavall entre Barcelona i Londres, ciutat que considera el seu "refugi", ha sigut sorprès per la notícia "caminant pel carrer" a la capital britànica.

Així ho ha explicat a l'Institut Cervantes de Londres, on ha improvisat una roda de premsa a la qual ha assistit l'ambaixador d'Espanya en el Regne Unit, Federico Trillo.

Als seus 73 anys i amb 15 novel·les, dos llibres de relats, dues obres de teatre i quatre assajos en la seva producció, Mendoza substitueix el mexicà Fernando del Paso com a receptor del premi més important de les lletres en espanyol i ha destacat el guardó tant per "la seva importància" com per "el moment en el qual arriba", com un "final de cicle".

Una elecció que ha arribat després de quatre votacions per part del jurat i que ha estat rebuda amb alegria pels lectors a les xarxes socials. "Molts lectors m'han dit al llarg de la meva carrera que els meus llibres els han fet passar una bona estona oblidant els seus problemes", ha explicat Mendoza. I aquesta és la raó per la qual creu que "a ningú li dol" que li hagi atorgat el prestigiós premi.

Un guardó que atorga el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports des de fa ja 40 anys -la primera edició va ser el 1975 i el guanyador va ser Jorge Guillén-. Sols un any abans, Mendoza va publicar la seva primera novel·la, "La veritat sobre el cas Savolta", una obra que va tenir un gran acolliment i va guanyar el 1976 el Premi de la Crítica, un èxit que, afirma, el "va carregar de responsabilitats". "He viscut cinquanta anys pensant que totes les esperances que es van dipositar en mi quedarien frustrades però ara, en rebre aquest premi, veig que les coses han sortit més o menys bé", ha apuntat.

Quan va començar la seva carrera com a escriptor vivia a Nova York, on era traductor de l'ONU. Ara resideix part de l'any a la capital britànica, però ha volgut aclarir que no es deu a la situació política de Catalunya, on ha assegurat que mai ha tingut "cap problema, ni personal ni oficial".

A més, ha subratllat que no creu que sigui "una raresa" el fet de ser català i escriure en castellà. "Si haguessin de donar-li un premi a tots els catalans que escriuen en espanyol s'esgotaria el pressupost del Ministeri de Cultura", ha opinat en clau d'humor.

Preguntat sobre quins moments de la seva trajectòria li han vingut al cap després de conèixer -per una trucada del ministre d'Educació Cultura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo- que havia rebut el premi, Mendoza va recordar quan va escriure la novel·la "Sense notícies de Gurb" (1991). "No sé ni com ni per què la vaig escriure", va sostenir, abans d'afegir que va ser potser "el moment àlgid i més inesperat" de la seva carrera literària i probablement per això ha pensat avui en ella. "És difícil trobar a algú a Espanya que, per gust o per disgust, no hagi llegit la novel·la", ha afirmat.

També ha destacat com una dels seus llibres més importants "El misteri de la cripta embruixada" (1979), perquè "va obrir la porta a un tipus de literatura més de carrer".

El jurat del premi, dotat de 125.000 euros (132.500 dòlars) -quantitat que ha sorprès Mendoza, que ha admès que desconeixia la dotació-, ha expressat en la resolució que l'escriptor "segueix l'escena de la tradició cervantina". Quelcom amb el que el literat ha reconegut estar d'acord, malgrat considerar la frase "una miqueta pedant". Però va reconèixer que el creador de "El Quixot" va tenir una "gran influència" en ell. "Em van fer llegir 'El Quixot' en un curs preuniversitari. El vaig començar amb molt poc entusiasme però al cap de molt poc vaig quedar abduït per tots els seus personatges", va explicar. Gràcies a això, ha manifestat que es va adonar que "es pot escriure literatura sense ser un maleït, estant a gust". "El que caracteritza a Cervantes és un senzillesa, elegància i bon rotllo", va detallar, alguna cosa que, va assegurar, "escolliria com a lema".

Sobre l'estil humorístic que impera en tota la seva obra, el català ha esmentat que l'humor és quelcom que està en el seu ADN i és "una forma d'estar al món", encara que va defensar que no creu que "emprar l'humor suposi deixar de costat la cerca de l'excel·lència".