n La cantautora nord-americana Patti Smith es va convertir ahir en protagonista de la cerimònia de lliurament dels Premis Nobel, encara que no rebia cap guardó, i amb la seva veu va eclipsar l'absència del també cantautor nord-americà distingit en Literatura, Bob Dylan, de qui va interpretar el tema A hard rain's a-gonna fall.
Smith va omplir de sentiment l'acte, en el qual va intervenir després que es presentés la figura de Dylan, absent d'Estocolm per altres compromisos. Per aquest motiu, el professor Horace Engdahl, de l'Acadèmia Sueca, no va poder convidar el cantautor, tal com mana la tradició, a alçar-se per tal de rebre el premi de mans del rei Carles Gustau.
L'emoció de la cantant
Després d'un aplaudiment dels més de 1.500 convidats a la cerimònia en honor a Dylan, va començar a sonar una guitarra a la qual es va unir la veu de Smith, que va cantar des del lloc reservat a l'orquestra, per sobre de l'escenari. Una emocionada Patti Smith que va acabar equivocant-se, va haver de parar i va demanar tornar a començar. «Podem reprendre aquesta estrofa. Ho sento, estic tan nerviosa...», es va excusar enmig d'un gran aplaudiment. Però la cantant encara va patir una segona ensopegada, just abans que la Reial Orquestra Filharmònica d'Estocolm s'unís a la seva veu.
I és que A hard rain's a-gonna fall són gairebé set minuts de cançó amb una complicada lletra composta per Dylan el 1963, i plagada d'inquietants visions. «Vaig veure un nounat envoltat de llops / vaig veure una autopista de diamants per la qual no anava ningú / vaig veure una branca negra degotant encara sang fresca», diu la lletra
L'actuació de Patti Smith va ser seguida molt de prop, des de l'escenari, pels reis Carles Gustau i Sílvia, així com per la princesa hereva, Victòria, i el seu espòs, el príncep Daniel, que com la resta de presents li van dedicar la gran ovació de la cerimònia.
El nou premi Nobel de Literatura és «un cantant que mereix un lloc al costat dels grecs, al costat d'Ovidi, al costat dels visionaris romàntics, al costat dels reis i les reines del blues, al costat dels mestres oblidats de brillant qualitat», va assegurar el representant de l'Acadèmia Sueca, Horace Engdahl, en referència a Dylan.
La revolució de Dylan
La seva revolució ha estat retornar «al llenguatge de la poesia el seu estil elevat, perdut des dels romàntics», però no per «cantar eternitats, sinó per parlar del que passa al nostre al voltant -va afegir Engdahl-. Com si l'oracle de Delfos estigués llegint les notícies de la tarda».
El portaveu de l'acadèmia que concedeix els premis Nobel va argumentar que Dylan pertany al món de la literatura perquè «la bellesa de les seves cançons és de la més alta categoria», un artista que ha canviat «la nostra idea del que pot ser la poesia». De fet -va concloure-, la gent «aviat deixarà de comparar-lo» amb els músics Woody Guthrie i Hank Williams per fer-ho amb Blake, Rimbaud, Whitman o Shakespeare.
Engdahl no va perdre l'oportunitat de referir-se a aquells que no han vist amb bons ulls que el Nobel sigui per a un cantautor i va assegurar que «si la gent gemega en el món literari, cal recordar-los que els déus no escriuen, sinó que dansen i canten».
Encara que Bob Dylan -amb Robert Allen Zimmerman, de nom real- no va esta present a la cerimònia celebrada ahir a Estocolm, el cantautor nord-americà sí que va enviar un text que es va llegir al final del banquet de gala, quan un premiat per categoria va prendre la paraula.
