08 de gener de 2017
08.01.2017

Xavier Theros: «Volia escriure el 'Gangs of New York' de Barcelona»

?La novel·la guanyadora del premi Josep Pla, «La fada negra», s'ambienta en els anys previs a l'aparició de la ciutat modernista de la burgesia ?Un capità de vaixell reconvertit a policia s'enfronta a una sèrie de misteriosos assassinats de ens

10.01.2017 | 07:20
El guanyador del Josep Pla, Xavier Theros.

n El cronista Xavier Theros, guanyador del 49è Premi Josep Pla de prosa en català amb La fada negra, va confessar ahir que amb aquesta primera novel·la volia «escriure el Gangs of New York de Barcelona», ambientada en «aquells anys en els quals no ha aparegut encara la ciutat modernista de la burgesia».

Theros evoca a l'obra premiada l'ambient de la Barcelona prèvia a l'ensorrament de les muralles, amb Llàtzer Llampades com a protagonista, un capità de vaixell marcat per un tràgic naufragi i reconvertit en policia, que s'enfronta a una sèrie d'assassinats de nens. Un personatge del qual Theros s'ha enamorat, pel que no descarta que «es converteixi en protagonista d'una sèrie més de novel·les, seguint les seves peripècies pel segle XIX».

Si Gangs of New York se situa el 1846, Theros ubica l'acció de la seva novel·la en la Barcelona de 1843, encara que considera que La fada negra «no és una novel·la històrica, sinó més aviat un thriller, una novel·la molt negra, fosca, que parla d'una sèrie d'assassinats, investigats per un home que havia caigut en desgràcia i que és nomenat policia durant la revolta de la jamancia».

La novel·la gòtica que planteja entronca a la perfecció amb aquella època en què «la ciutat comença la revolució industrial, hi ha una gran densitat de població, amb militars, casernes i fortaleses, fum de xemeneies, carbó i encara no hi ha clavegueram». Els referents per a aquesta novel·la, reconeix Theros, són les seves lectures de joventut, Dickens, Victor Hugo, però la màxima font és Joan Amades, qui «explica totes les llegendes i històries orals que circulaven pel carrer, històries gòtiques de nens desapareguts que eren utilitzats per a ves a saber què».

Com una protagonista més, la ciutat que apareix a La fada negra és molt diferent de la que la gent i el turista coneixen avui: «Era plena de fàbriques, tenia un port amb grups criminals que controlaven els serveis portuaris i començava a aparèixer una burgesia que tornava de Cuba, que havia fet fortuna amb el tràfic d'esclaus i negocis bruts, però encara no eren els grans prohoms en què es convertiran trenta anys després».

D'aquesta manera, Theros recupera de l'oblit uns fets històrics poc coneguts, fins i tot a la ciutat: «La revolta de la jamancia de 1843 és la més important dels avalots que es van produir entre 1835 i 1843, insurreccions protagonitzades pels pobres i miserables», diu.

Encara que avui es recorden altres avalots com la que va portar Espartero a bombardejar la ciutat, aquelles bombes amb prou feines van durar unes hores, mentre que «els bombardejos de 1843 van durar tres mesos des del castell de Montjuïc i la Ciutadella i van destruir un terç de la ciutat», recorda l'autor, qui admet que «la ciutat que apareix a la novel·la és molt gòtica i claustrofòbica».

Després de la vida accidentada de la novel·la –l'autor va esborrar per error els tres primers capítols ja escrits–, Theros no va pensar que podia guanyar el premi Josep Pla i el seu únic propòsit era «demostrar que podia acabar una novel·la», ja que les dues anteriors havien acabat als llimbs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema