L´estrena de la pel·lícula Josafat, basada en una de les novel·les que han aixecat més escàndol del segle XX català, en la qual el campaner de la Catedral de Girona comet sacrilegi sexual i criminal contra una jove prostituta, és només un dels nombrosos actes de l´agenda de l´Any Bertrana 2017, que commemora el 150è aniversari del naixement de l´escriptor i pintor Prudenci Bertrana, i el 125è aniversari del naixement de la seva filla, l´escriptora i activista política en favor dels dres de la dona Aurora Bertrana.
El conseller de Cultura, Santi Vila, va presidir ahir al Museu d´Art de Girona la presentació del programa, en un acte que va comptar amb la participació de l´alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el comissari de l´Any Bertrana, Oriol Ponsatí-Murlà.
L´Any Bertrana inclourà una gran exposició pictòrica al Museu d´Art de Girona, centre que conserva el fons més important de pintura d´un periodista, escriptor i també creador plàstic, creador d´algunes de les descripcions literàries i imatges pictòriques més commovedores de la ciutat de l´Onyar, una ciutat que va haver d´abandonar enfonsat i arruïnat després d´esdevenir un intel·lectual incòmode per a les ments benpensants.
Fill de Tordera
La programació va arrencar el passat 22 de desembre amb la proclamació de Prudenci Bertrana com a fill il·lustre de la ciutat de Tordera, en la qual va néixer el 1867 i on el pròxim 19 de gener s'estrenarà l'espectacle escenicomusical Més Bertrana, més!.
L'1 de març està previst l'acte institucional d'obertura de l'any Bertrana al Palau de la Generalitat i, al llarg d'aquest 2017 se sumaran les iniciatives que presentin tant institucions públiques com privades, sempre sota la supervisió del comissari de la commemoració.
El Museu d'Història de Girona serà seu d'una mostra documental sobre aquest escriptor i la seva filla coincidint amb les Fires de Sant Narcís. Prudenci, que va morir el 1941 a Barcelona, on està enterrat, va estudiar batxillerat a la capital gironina per traslladar-se posteriorment a la capital catalana, on va exercir de periodista i de professor de pintura. Josafat, novel·la de 1906, ha estat traduïda a l'alemany, l´italià, l´occità, el castellà, el francès i l´anglès, encara que la seva obra inclou una àmplia narrativa, en la qual destaquen altres peces com la trilogia Entre la terra i els núvols, que integren L'hereu, El vagabund i L'impenitent.
Aurora Bertrana, nascuda a Girona el 1892 i morta a Berga el 1974, és autora de diversos reportatges i llibres de viatge, encara que va destacar també per la seva activitat política.
Exiliada a Suïssa el 1938, Aurora va tornar a Barcelona a final de la dècada dels 40 per reprendre la seva tasca com a escriptora, inclosa una biografia del seu pare. La biblioteca de la Universitat de Girona conserva el Fons Prudenci i Aurora Bertrana.
Santi Vila va dir ahir que, en l'actualitat, hi ha «una sobredosi d'estima per les novetats» i va convidar a repassar literatura com la dels Bertrana.
Marta Madrenas va descriure l'Any Bertrana com de «coneixement més que de reconeixement» de la vida i obra de Prudenci i Aurora.
Oriol Ponsatí-Murlà va explicar que els diferents actes que tindran lloc durant aquest 2017 donen cabuda «a totes les iniciatives que puguin sorgir». «L'objectiu és que gent que no en coneixia l'obra la llegeixi gràcies a aquesta commemoració i que els que la coneixien però fa anys d'això o que només coneixien una part puguin redescobrir-la», va manifestar el comissari de la commemoració.
