El sistema de tarifació dels preus de la universitat en funció de la renda i les beques Equitat en funcionament a Catalunya des del 2012 no ha tingut efectes negatius en l'accés a la universitat ni sobre l'abandonament dels estudiants universitaris.
L'estudi encarregat pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l'òrgan de coordinació del sistema universitari català i d'assessorament del govern de la Generalitat, elaborat pel catedràtic d'economia de la UPF) José García Montalvo, assenyala que el nivell de preus públics de la universitat «no és rellevant», l'important és si aquests preus «tenen impacte sobre les taxes d'accés i abandonament».
Durant la presentació de l'estudi ahir a Barcelona, el catedràtic va defensar que preus públics zero per a les universitats «no poden ser sempre i en qualsevol situació la millor solució».
En un sistema amb elevat nivell de recaptació impositiva com l'alemany o l'escandinau «és lògic que la universitat sigui gratuïta o gairebé gratuïta», argumenta l'estudi, no obstant això «en un que recapta poc com el català no és lògic que el preu de la universitat sigui baix o nul per a tothom».
«El mínim exigible és que hi hagi coherència entre les propostes impositives i els preus públics», segons Montalvo, i en aquest sentit concreta que «si es vol apujar els impostos a les famílies que guanyen més de 60.000 euros serà perquè no contribueixen suficient als serveis públics».
L'estudi també conclou que els preus de la universitat catalana establerts en funció de la renda i el funcionament de les beques Equitat han permès «revertir, almenys parcialment, la insuficiència financera de les universitats i augmentar la progressivitat del sistema tributari».
Segons l'estudi, «és molt més eficient» la redistribució que es produeix a la universitat catalana que el d'altres comunitats autònomes, ja que aquí «els preus públics pagats per famílies amb més poder adquisitiu subsidien de forma indirecta les famílies amb ingressos baixos».
