La psicòloga gironina experta en dependència emocional Sílvia Congost sosté que en una relació d'amor sana no entra el patiment. «Si hi ha patiment, hem de tallar, perquè aleshores vol dir que ja no t'estimen, que l'amor s'ha acabat, i si continues allà és, entre altres coses, perquè tens por de quedar-te sola. Jo ho he viscut en primera persona».

Sílvia Congost (Girona, 1977) s'està convertint en tot un fenomen en el camp de l'autoajuda en temes de relació de parella i autoestima.

La seva pàgina web, www.silviacongost.com, registra unes tres mil visites diàrieswww.silviacongost.com, ha obert consulta a Girona i també a Barcelona, atén a més a més via Skipe i ha hagut de generar un equip de col·laboradors per mantenir tota aquesta l'activitat.

La psicòloga presentarà avui a la Casa de Cultura (19 h) Si duele, no es amor, un llibre centrat sobretot en la relació de parella, encara que, afirma l'autora, les relacions «tòxiques» es poden produir en cada àmbit del contacte humà.

Es detecta que una relació és tòxica i resultarà imprescindible tallar quan l'amor s'ha esfumat. En molts casos no es trenca per por de la solitud.

També es detecta toxicitat quan una persona no se sent realitzada perquè estar al costat de la parella suposa «deixar de ser tu». Un tercer supòsit, aquest més evident, és quan hi ha maltractament psicològic o físic. «Les situacions tòxiques atrapen molta gent i crec que avui és un dels principals motius de patiment».

El llibre explica com identificar una relació «tòxica» i recomana deixar d'autoenganyar-se si el que es vol és iniciar el camí cap a la superació del problema.

Congost adreça el llibre tant a homes com a dones, però admet que la majoria de les consultes que rep són femenines, en una proporció de 75-25 per cent.

Control obsessiu entre joves

Els problemes de parella també afecten els joves, i no se n'escapen les relacions entre els més joves, que poden començar als 12 o 13 anys d'edat. Entre ells també es pot confondre el control obsessiu de la parella amb l'autèntic amor, i no es detecta que la relació neix o s'està convertint en tòxica, encara que no hi hagi maltractament.

«Per a mi, no compartir els mateixos valors i no tenir els mateixos objectius pot ser símptoma de toxicitat», comenta Congost. «Crec que moltes persones viuen en el desamor».

Segons ella, la por de ser abandonat és infundada, perquè tots vivim en societat i sempre ens quedaran els amics i la família.

La frase «no em separo pels fills» és un greu error: «És d'allò més tòxic perquè es transmet als fills que el model és aguantar encara que hi hagi infelicitat».

Congost creu que s'hauria d'ensenyar ja a l'institut que l'amor és «constructiu i font de benestar, que passa per l'acceptació de l'altre i la potenciació de l'autoestima».