04 de febrer de 2017
04.02.2017

El premi Llull recau en la mediàtica Pilar Rahola per la novel·la «Rosa de cendra»

La periodista, que només té dos llibres publicats anteriorment, confessa que mai s'havia presentat a un guardó literari perquè pensava que primer calia «picar pedra» · El jurat opta per una històrica sobre la Setmana Tràgica de Barcelona

04.02.2017 | 00:25
Pilar Rahola

La periodista Pilar Rahola va guanyar ahir la XXXVII edició del Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, dotat amb 60.000 euros pel Grup Planeta, amb Rosa de cendra, una novel·la històrica sobre la Setmana Tràgica de Barcelona, un conflicte que mostra de la mà d'una família que viu les contradiccions d'aquell moment.

El jurat, format per Anne-Laure Aymeric, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, l'ha escollit d'entre les 52 presentades al premi.

El Llull recau un any més en un escriptor mediàtic (Víctor Amela el 2016, Xavier Bosch el 2015), encara que en aquesta ocasió la premiada té només dues novel·les anteriors, Mariona (2014) i El carrer de l'embut (2013).

Exultant, Rahola va confessar que no s'havia presentat abans a un premi literari perquè pensava que primer havia de «picar pedra», però després de dues novel·les publicades amb èxit ha cregut que ja es podia posar «el vestit d'arreglar, que és aquest premi, que a més garanteix la seva traducció al francès i al castellà».

Els personatges del relat, que transcorre entre els anys 1901 i 1909 i que es pot veure com la continuació de la seva anterior novel·la Mariona, considera l'escriptora que «li han parlat del temps actual, encara que el segle XXI no apareix en cap moment, però el lector podrà fer interpel·lacions peculiars».

En aquest sentit, la periodista amb arrels familiars i casa a Cadaqués va dir que el que passava a l'interior de Solidaritat Catalana pot tenir concomitàncies amb el que passa actualment a Junts pel Sí, de la mateixa manera que en aquella època ja hi havia moviments alternatius més antisistema amb certa semblança a la CUP, mentre que el discurs de Lerroux el veu molt semblant al de Ciutadans.

La història de la novel·la comença on acabava Mariona, quan la protagonista, una veïna del barri de Gràcia, acomiadava el seu net Albert Corner i Espiga, que anava a la guerra de Cuba.

Corner i Espiga, aquí ja de tornada, no és el mateix jove que va embarcar, sinó que la seva pròpia creadora l'ha qualificat d'un antiheroi, envilit per aquell conflicte. «Ningú surt d'una guerra com aquella millor persona», va precisar Rahola.

També hi ha un personatge anarquista i homosexual que treballa amb Ferrer i Guàrdia, amb pes en l'obra, una dona jove que comença a tenir una mirada pròpia sobre la vida i un altre dels protagonistes pertany a la Lliga.

Rahola ha estat diputada al Congrés dels Diputats i regidora a l'Ajuntament de Barcelona. La novel·la apareixerà en català l'1 de març, en castellà el 21 d'aquell mes i més endavant en francès.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona