Com decideix cantar en aranès?

Vaig començar a compondre als 15 anys, tenia la necessitat de dir coses, i ho feia en castellà, perquè tenia molt contacte amb un grupet que feia rumba i flamenc en castellà. Cap als 18 vaig posar-hi consciència i em vaig dir, què estàs fent? Estàs cantant, fas concerts, la gent t'escolta, i ho fas en castellà. Era una contradicció interior. Veia que la meva llengua s'estava morint i vaig començar a fer-ho en aranès. Em va agradar.

Ha tingut bona acollida?

No tant a la Vall, més a fora, a Catalunya i a Occitània. De fet vaig presentar el primer disc a Madrid i em vaig sorprendre de l'acollida.

A vegades es creu que cantant en català un es limita el mercat musical. Què diran en aranès...

Però és un pensament molt tancat. En realitat és tot al contrari. Tinc molt bona acollida cantant en aranès, molt, i és un punt de curiositat, exòtic en certa manera, és nou, tens més curiositat. M'ho han dit molts cops, però és com dir «no t'has passat tota la vida escoltant música en anglès, que no entenies? I t'era igual perquè t'agradava la música?». És el mateix.

Com són les seves lletres?

No són lletres polítiques de visca la llengua, visca la terra, no. Són de temes universals que pot entendre fins i tot un xinès de la Xina.

I amb ritmes universals, com el reggae, el soul, la rumba... Aquesta barreja deu ser brutal.

Hauràs de venir al concert...

Ara està amb en Paulin, quins objectius tenen a curt termini?

El primer disc el vaig treure el 2015 i treballarem amb el segon per a principis del 2018. El volem fer amb molt carinyo, a foc lent. Busquem sons nous, tornar a trobar l'essència. No classifiquem, fem música universal amb arrels. I ens ho volem autogestionar tot.

Creu que la gent surt del concert oblidant que possiblement hi ha anat per escoltar l'aranès?

Sempre ens passa a tots els concerts. Ens venen molt emocionats, ens diuen que no entenien res però, «ostres, com ho expressàveu, s'entenia tot», però alhora no entenien res. El que dèiem. Però també presento les cançons, les explico. Cantem, fem cantar, hi ha molta interacció amb el públic.

Com són els seus concerts?

Jo toco la guitarra i l'acordió, i ell la guitarra. A més, amb efectes fem que un duo sembli més una banda. La percussió, el baix, l'acústica... els sons es barregen. I és animat, no és un concert de cantautora només. És més petit, però al final som molt lliures.