La Berlinale va obrir avui la desfilada dels aspirants a l'Ós al compàs del swing de Django Reinhardt i centrat en el genocidi gitano durant el nazisme, a manera de reflexió sobre el destí d'altres nòmades o refugiats del món present.

"Django", dirigida pel debutant Etienne Comar i al voltant del genial guitarrista de jazz, va ser l'arriscada aposta per a l'arrencada d'un festival etiquetat de polític, que en la seva 67ª edició ha renunciat a col·locar grans noms sobre la catifa vermella inaugural.

"Reinhardt representa la vitalitat contagiosa del jazz i la capacitat d'abstreure's del músic", ha explicat Comar sobre un personatge que tracta d'evadir-se de la monstruositat i acaba component un "Rèquiem" al genocidi oblidat dels gitanos.

Reinhardt -Reda Kateb- és aquest músic genial que toca en el París ocupat, davant oficials nazis que perden la rigidesa a ritme de jazz, mentreals boscos altres gitanos moren atrets o són deportats a camps de concentració.

Bevedor, faldiller, capritxós i també una mica covard, ignora els rumors de la persecució contra els seus i fins i tot sembla disposat a doblegar-se a la censura nazi sobre la "música de negres i micos" per actuar davant Josef Goebbels o fins i tot Adolf Hitler.

Una aliança entre la seva rossa amant i la seva esposa gitana -Cécile de France i Beate Palya- el convencerà que els noticiers manipulats d'Hitler han deixat de tenir gràcia i que ha arribat el moment de fugir.

A la frontera amb Suïssa conviurà amb gitanos nòmades, a la vora d'un llac que sembla el Mediterrani d'avui, ja que pot ser la porta a l'exili o el cementiri del fugitiu que no té diners suficients per assegurar-se una travessa segura.

"Hi ha moltes correspondències entre el destí dels assetjats pel nazisme i el dels refugiats d'avui", admet el realitzador, a la pregunta de què suposa estrenar un film que parla de l'Alemanya nazi, des de la capital d'un país que des de 2015 s'ha convertit en lloc d'acollida de més d'un milió de refugiats.

Hi ha molta reflexió també sobre un genocidi gairebé oblidat -el del mig milió de gitanos morts pels nazis- i al voltant d'una ètnia encara assetjada a l'anomenat món civilitzat actual.

"Django" va obrir la ronda dels 18 aspirants a l'Ós, entre els quals decidirà el jurat presidit pel cineasta holandès Paul Verhoeven i amb l'actor mexicà Diego Lluna entre els seus membres.

"No venim a donar missatges, sinó a atendre als missatges que el cinema ens aporti a nosaltres", ha apuntat Lluna en la seva presentació amb la resta del jurat.

En sentit semblant es va pronunciar l'holandès Verhoeven, qui ha afirmat que no acudeix al festival subjecte a "judicis polítics", sinó a la recerca de qualitat fílmica entre una selecció de cintes on aspira a trobar cinema "valent" i "obert a la controvèrsia".

Els acompanyen en el jurat l'actriu alemanya Julia Jentsch i el seu col·lega nord-americà Maggie Gyllenhaal -"El cavaller fosc", així com l'artista islandès Olafur Eliasson, l'aclamat director xinès Wang Quan'an i la productora de Tuníssia Daura Bouchoucha Fourati.

La secció a concurs inclou un parell de cintes profuses en grans estrelles, com la nord-americana "The Dinner", interpretada per Richard Gere i Laura Linney, i "The Party", amb Bruno Ganz i Kristin Scott Thomas.

També hi ha dues aspirants llatinoamericanes: la brasilera "Joaquim", de Marcelo Gomes, sobre la guerra contra el poder colonial portuguès; i "Una dona fantàstica", del xilè Sebastián Lelio, centrat en una persona "trans".

Amb expectació s'espera al finlandès Aki Kaurismäki i el seu "Toivon tuolla puolen" ("The Other Side of Hope"), sobre el nucli format per un refugiat, una cambrera, un cuiner i un viatjant.

De l'est d'Europa arriben la polonès-txeca "Pokot", d'Agnieszka Holland; la romanesa "Ana, mon amour", de Calin Peter Netzer; i l'hongaresa "Teströl és lélekröl" ("On Bodi and Soul").

El cinema amfitrió està representant per Volker Schlöndorff i "Return to Montauk"; el documental "Beuys", d'Andres Veiel; i "Helle Nächte" ("Bright Nights"), de Thomas Arslan; mentre que Àustria presenta "Wilde Maus" ("Wild Mouse"), de Josef Hader.

França entra en competició també amb "Félicité", d'Alain Gomis; i Portugal concursa amb "Colo", de Teresa Villaverde.

D'Àsia, cinema estimat a Berlín, acudeixen la coreana "Bamui haebyun-eoseo honja" ("On the Beach at Night Alone"), d'Hong Sangsoo; el film d'animació "Hao ji li"; i "Mr. Long", de Sabu.