Sílvia Soler va estudiar periodisme i va exercir l'ofici durant anys però, intuïtiva com és, un dia va decidir que havia de deixar la ràdio i dedicar-se de ple a la seva vocació d'escriptora. Va començar llavors una carrera literària, amb premis i molts lectors, que ara prossegueix amb Els vells amics.

L'escriptora figuerenca explica que el seu últim títol, que publica Columna, narra la relació d'amistat que mantenen entre els 18 i els 45 anys un grup de cinc estudiants de Belles Arts, a la vegada que aprofundeix en com és de difícil tant mantenir-se fidel a una vocació artística com renunciar-hi.

Rememora que durant anys ella va tenir aparcada la vocació -encara que sempre ha escrit- però va arribar un moment que va decidir que havia de fer un pas endavant, prescindir d'un dia a dia de rodes de premsa i campanyes electorals i optar per seure davant l'ordinador per crear històries i personatges.

«No m'he penedit ni un segon d'haver escollit l'escriptura. Estic segura que avui seria menys feliç si no hagués defensat la meva vocació», apunta. No obstant això, no vol establir jurisprudència perquè «conec vides en les quals el risc amb prou feines apareix i les persones són raonablement felices».

D'això tracta Els vells amics, on també mostra com evoluciona l'amistat de Marc, Lídia, Mateu, Ada i Santi des d'un viatge realitzat a París el 1989 per visitar una exposició sobre Gauguin, quan cursaven la carrera de Belles Arts, fins a la maduresa, amb parelles, fills, canvis vitals.

No amaga Soler que la novel·la neix d'un pensament recurrent d'aquests últims anys sobre el fet que coneix molt poca gent que tingui un grup d'amics des que eren molt joves, com li passa a ella amb «la colla d'Olot», on anava de vacances amb pares i germans en la seva infància.

«Deu ser que és molt difícil continuar tant de temps junts i, per això, em vaig proposar revisar per què es mantenen aquest tipus de relacions», precisa.

Encara que no sigui concloent, indica que aquest tipus de llarga amistat «potser dura perquè encara que uns i altres no siguin tan amics com creuen, sí que estan enamorats de la idea d'amistat que tenen des de fa anys».

Reflexiona que ella mateixa al llarg del temps ha anat coneixent persones que avui són amigues més íntimes que les que conformen el grup de la seva infància, «però això no treu que els d'Olot siguin com una segona família». A la vegada, defensa, tal com plasma en la novel·la, que l'«amistat de llarga durada, per força, evoluciona».

Trobades amb bon gust

Com no podia ser d'una altra manera en algú que té «molt interioritzat el gust per la conversa», els seus personatges d'Els vells amics es van trobant al llarg del temps en taules ben parades i amb una copa de vi a la mà per tractar sobre la seva vocació artística, sobre «fins a quin punt ha de defensar-se o no la necessitat de crear que tenia cadascun en la seva joventut».

Cadascun dels cinc personatges protagonistes de la novel·la elegirà un camí diferent, considerant l'escriptora que «moltes de les actituds de les nostres vides vénen molt determinades per la infància». «Tenir una infància desgraciada -assevera- influeix segur en l'adult que seràs».

Amant del color groc, Sílvia Soler diu haver-li agradat poder submergir-se en el món de l'art, «un àmbit que no és el meu, encara que m'interessa des de molt jove, ja que els meus pares tenien amics pintors i sempre hi ha hagut quadres a casa».

Amb una nova llibreta a la bossa per anar apuntant idees per a pròxims relats, Sílvia Soler espera ara gaudir del contacte amb els lectors i a l'estiu «tornar a la roda» dels dies a casa, escrivint. «No necessito glamur ni cap circumstància especial, més enllà d'hores de tranquil·litat i calma», conclou.