El principal escriptor de novel·la històrica sobre Girona, Miquel Fañanàs, acaba de publicar Bonastruc, el jueu, un thriller trepidant que pren com a excusa la biografia d'un dels mestres de la càbala jueva més internacional per atrapar el lector en un conglomerat d'aventures i misteri pels carrerons de la Girona medieval.

El llibre arrenca amb un primer capítol que narra el passatge esgarrifós de les autoritats catalanes cristianes muntant una farsa judicial per aconseguir condemnar a mort un català jueu innocent, a qui tallen la llengua i cusen la boca amb cordill perquè no blasfemi mentre el cremen a la pira a la mateixa plaça de la Catedral.

La comunitat jueva sencera, per a més vexació durant la festa del sàbat, és obligada a presenciar la salvatge execució, també el petit Moixé ben Nahman -en català, Bonastruc ça Porta-, que quedarà marcat per sempre més per una escena que ens situa de ple en un dels conflictes històrics més detestables: el que anys a venir acabaria amb la liquidació de la convivència entre diferents cultures amb l'expulsió dels jueus decretada pels Reis Catòlics el 1492.

Fañanàs juga amb la ficció literària, però bona part dels fets narrats beuen del treball documental dut a terme per l'escriptor, que incorpora en un apèndix final un petit diccionari biogràfic dels personatges històrics citats al llibre, així com agraeix l'assessorament rebut de Sílvia Planas, directora del Museu dels Jueus i del Museu d'Història de Girona, i d'una llarga llista d'historiadors i erudits.

«És una novel·la amb acció, amor i també, evidentment, fets històrics documentats», diu l'autor. «És també una novel·la dura perquè els jueus van ser objecte de persecució a tota la que aleshores era la península Ibèrica, una persecució religiosa atiada directament per l'Església catòlica», remarca l'escriptor.

Segons Fañanàs, queda fefaentment documentat que els avalots contra els jueus sempre es produïen després de la processó del Corpus o del Divendres Sant. «Els cristians anaven a matar jueus instigats pels canonges de la Catedral», afirma.

Així, malgrat que els jueus gaudien de protecció reial, perquè eren preuats col·laboradors de la cort com a tresorers, juristes i fins i tot metges, les fortes pressions del poder creixent de l'Església catòlica van poder més i el 1492 es va decretar l'expulsió.

Fañanàs és autor d'altres novel·les ambientades també a la suggerent Girona medieval, com La bruixa de pedra (Premi Néstor Luján) o El Gran Inquisidor, aquesta sobre el gironí Nicolau Eimeric, inquisidor general de la Corona d'Aragó al segle XIV, a qui s'atribueix una capacitat rocambolesca d'infligir tortures físiques.Més valorat a Israel que aquí

Ara, l'escriptor reivindica la figura de Bonastruc ça Porta, «home potser més valorat a Israel que aquí», a més d'insistir en les disputes entre jueus i cristians que ja havia tractat.

El llibre ficciona la trobada entre Bonastruc ça Porta i Ramon Llull, un fet que no està documentat però bé es podria haver produït, ja que el jueu gironí va participar en la cèlebre Disputa de Barcelona de 1263, el mateix any que el místic professor mallorquí va consagrar la vida, per revelació divina, a la conversió d'infidels.

La novel·la no deixa de ser una biografia novel·lada de Bonastruc, el savi jueu gironí a qui el rei Jaume I va nomenar gran rabí de la corona catalano-aragonesa, i com a tal va participar a la Disputa de Barcelona, un debat promogut pel monarca per obrir el diàleg entre cristians i jueus. El rei va demanar a Bonastruc la defensa de les tesis jueves, mentre que la part cristiana la defensava el jueu convers Pau Cristià.

Bonastruc, el jueu (Columna Edicions) reprodueix les cinc jornades històriques d'aquella disputa, en la qual el tema central era si el Messies ja havia vingut a la Terra, es deia Jesús i els romans el van matar, com defensen els cristians, o bé encara ha d'arribar, com defensen els jueus. La diputa va acabar en taules, però Bonastruc va haver d'abandonar Catalunya perquè, sota empara reial, es va expressar sense censura, i el que va arribar a dir no li va ser perdonat per l'entorn cristià. Bonastruc va acabar morint a Jerusalem.

El llibre es presentarà el dissabte 18 de març (12 h) a la biblioteca Carles Rahola de Girona, amb l'historiador Pere Freixas i l'esmentada Sílvia Planas.