Un acte institucional celebrat dimecres passat al Palau de la Generalitat va donar el tret de sortida a l'Any Betrana 2017, sense que l'escriptor gironí tingui encara una tomba identificada.
Segons revela Judit Pujadó en un article al nou número de la Revista de Girona, Prudenci Bertrana, que va morir l'any 1941 a Barcelona, és enterrat en un nínxol al Cementiri de les Corts, Departament Central, número 718, 4t pis, però la làpida «no fa cap referència a Bertrana».
Pujadó, que és col·laboradora del Diari de Girona, va visitar l'any 2010 aquest nínxol mentre feia feines de documentació per escriure el llibre Tombes & Lletres, que va editar l'any següent juntament amb Xavier Cortadellas.
En aquell laberint de nínxols, quan va arribar davant el que suposadament correspon al gran escriptor, Pujadó va quedar confosa perquè no podia donar crèdit al fet que tingués una làpida llisa, en blanc, sense cap inscripció que indentifiqués l'autor de Josafat.
Tant és així que Pujadó va demanar a un funcionari que li confirmés que el nínxol que buscava era realment aquell, cosa que es va ratificar: «I sí, al nínxol on reposen les restes de Prudenci Bertrana no hi havia cap text, cap placa, res que recordés que allà hi van enterrar l'artista gironí.
A la pràctica, Bertrana és un autor, de moment, sense nínxol que el recordi», diu Judit Pujadó a l'article L'últim clos. A la recerca de la tomba de Prudenci Bertrana i Compte, publicat al nou número de la Revista de Girona, que inclou un dossier dedicat a Aurora i Prudenci Bertrana, amb motiu de la commemoració del 125è aniversari del naixement d'ella i del 150è aniversari del naixement d'ell.
Pujadó apunta que aquesta omissió, entre altres raons, pot estar relacionada amb el context de la mort de Bertrana, l'any 1941, en plena postguerra i en plena afirmació del franquisme i negació de la llengua catalana.
«L'esquela que va aparèixer a La Vanguardia el dia 22 d'aquell mes [novembre de 1941] és testimoni fidel del desastre que el final de la guerra imposava a la nostra cultura i al país: cap referència a l'escriptor ni a l'artista que va ser, absència de la seva filla Aurora -a l'exili-, i text en castellà», escriu Pujadó.
Finalment, la tomba de Bertrana no va ser inclosa al llibre Tombes & Lletres (Edicions Sidillà).
Amb ulls d'avui
La Revista de Girona publica el dossier Prudenci i Aurora Bertrana. Amb ulls d'avui, on diversos escriptors i escriptores expliquen la seva visió dels dos escriptors. En un dels articles, Jordi Dorca lamenta que sigui menys coneguda la novel·la d'Aurora Vent de grop que l'adaptació cinematogràfica que en va fer Rovira Beleta, La larga agonia de los peces fuera del agua, amb Joan Manuel Serrat de protagonista.
