La percepció que avui en dia es té de Cristòfor Colom com un aventurer i descobridor ve d'una «versió romàntica» que en realitat no té fonament i la lectura del seu Diario de a bordo esborra completament aquesta imatge, afirma l'historiador francès Christian Duverger. Duverger (Bordeus, 1948) presenta la seva versió del Diario de a bordo en què l'explorador va registrar les seves impressions sobre el seu primer viatge a Amèrica, el 1492.

En una entrevista, l'historiador considera que «era important donar a conèixer aquest document fonamental», un text «explosiu» en la seva època perquè suposava la ruptura de l'acord que van signar Espanya i Portugal sobre la navegació a l'Atlàntic.

El diari original va desaparèixer en el moment en què Colom el va lliurar a Ferran el Catòlic, que va ordenar fer una còpia a dues mans, dividint el contingut per «conservar el secret» del que estava escrit.

L'edició de Duverger uneix dos textos que van prendre com a referent aquesta còpia: la versió que Hernando Colom va fer sobre el diari del seu pare i la de Bartolomé de las Casas, que reprodueix literalment passatges de l'almirall i els combina amb els seus propis resums. «Aquest Diario de a bordo» creada al voltant de Colom al segle XIX, tot i que «no hi hagi pràcticament res» per defensar-la, considera.

La hipòtesi de l'historiador és que hi va haver un «predescobriment» que va fer un altre mariner, al qual alguns autors identifiquen com Alonso Sánchez: «Hi va haver un viatge anterior, i Colom es va apoderar de la informació i probablement d'objectes que donaven suport a la realitat del contacte amb el món insular» del Carib.

«El primer viatge (de Colom) no és de descobriment, sinó que (...) va permetre a Espanya prendre possessió de forma oficial de les terres americanes», assegura el francès. Precisament per això, el diari «registra el descobriment a la manera d'un notari» i és «bàsicament una descripció geogràfica del territori, és una descripció més tècnica que humana». A més, fa nombroses comparacions amb la geografia espanyola, la qual cosa, raona Duverger, és un senyal que el text recull aspectes «que no corresponen a la realitat, però és el text que desitja llegir el rei d'Espanya per annexar aquestes terres».

Al llarg del seu testimoni, Colom empra paraules portugueses per expressar-se, el que reforça la tesi que probablement era un «jueu portuguès» i no un genovès catòlic, com l'Església va voler fer creure quan es va plantejar canonitzar-lo. L'edició de Duverger afegeix a més la Carta a Luis de Santángel, en què Colom anuncia el seu descobriment, i que l'historiador veu com una prova per qüestionar la cronologia del viatge.

La carta va ser escrita al març de 1493, a l'arribada de Colom a Espanya, i va sortir publicada cinc dies abans que es trobés amb els Reis Catòlics a Barcelona, el 20 d'abril. Dues setmanes després d'aquesta trobada, el Papa va signar la butlla que va donar les terres americanes a Espanya. «És un calendari pràcticament impossible», subratlla l'autor.

Duverger considera que canviar la percepció general que es té de Colom i de la seva arribada a Amèrica «pren temps». La cronologia que Duverger afegeix al final del llibre recull com a últim fet històric l'enderrocament de l'estàtua de Colom a Caracas el 2004, la qual cosa té un component simbòlic. «Estem autoritzats a no conservar mites antics, el meu llibre vol canviar el punt de vista que tenim sobre Colom», conclou l'historiador.