El festival MOT de literatura reprèn, després del pas per Olot, les activitats avui a Girona. L´escriptor Albert Sánchez Piñol lloa aquest festival i parla de literatura i política poc abans de participar demà divendres en una conversa amb Bernardo Atxaga i Mita Casacuberta, i l´endemà dissabte al VER-MOT «1714» amb Patrícia Gabancho, Maria Carme Roca i Martí Gironell.

Que es convoqui un festival de literatura vol dir que els humans comencem a deixar de tenir la pell freda en matèria cultural?

He, he... Ens hem de felicitar que existeixi un festival com el MOT. Jo ja vaig participar a la primera edició. Aquestes coses mai saps si es consolidaran o no, però la cosa va tirant i això és un bon senyal.

L´honora que un festival converteixi l´escriptor en estrella?

Però els escriptors realment no som gaire les estrelles. El que podem fer és que les estrelles siguin els llibres i això és el que està bé. Nosaltres no som actors, sinó autors dels llibres, no estem al davant, estem al darrere.

Convertir la literatura en espectacle per arribar a més gent li sembla bé?

Sí, això em sembla bé. Quan escrius un llibre vols que arribi a molta gent. Això es pot fer de moltes maneres. Pots muntar un xou o fer una cosa digne i decent. Jo em decanto per aquesta darrera banda. Quan expliques bones històries, el potencial és allà i arribes a la gent. No em vull posar com a exemple, però jo només surto a les teles per parlar dels meus llibres i no de res més.

L´escriptor que ha novel·lat la derrota catalana de 1714 a Victus, què opina del lema d´aquesta edicio del MOT, «Escriure el passat»?

Jo crec que escriure sobre el passat té moltes funcions. La principal, a part de fer literatura, és entendre el present. No s´imaginaria mai la quantitat de gent que des que vaig escriure Victus em para pel carrer i em diu que es pensava que Villarroel era un carrer.

Anem fluixos d´història...

És així. Hi ha un desconeixement del nostre propi passat que és enorme. Enorme. Pensi que al nivell cultural d´aquest país s´hi suma que som un país que ha patit el que ha patit.

A què es refereix quan parla del que ha patit aquest país?

Doncs que ha estat un país amb una estructura política aliena al damunt que li ha estat negant que és un país. Això durant els últims tres-cents anys. És literalment així. I encara ara continua. Fixi´s la qualitat de reaccions polítiques, que no literàries, que va generar Victus.

Va haver de parar el cop?

Cap altra novel·la històrica tenia l´animadversió de polítics. Per què serà? Doncs perquè hi ha aquesta correspondència, un passat que es vol tenir controlat. Ja ho deia Orwell: qui controla el passat, controla el present.

Sánchez Piñol participarà aquest divendres al MOT a Girona a la conversa Les marques del temps.

Sí, és això que dèiem. Si no coneixem el nostre passat és impossible que controlem el nostre futur. Això és tan elemental! Però jo vull anar més enllà i explicar que la literatura, quan fas novel·la històrica, et permet sortir del teu propi temps. Anant més enllà també del fet nacional, et permet sortir del teu context i entrar en altres celibats. És enriquidor veure com vivia la gent fa tres-cents anys, quan et documentes per fer la novel·la. Això és un valor literari molt interessant. De vegades dic que tinc més amics del segle XVIII que de l´actualitat.

Què més li suggereix el títol Les marques del temps?

Jo intentaré explicar que el Parlament, ara mateix, està decidint coses interessantíssimes. I això ens vincula amb el que passava fa tres-cents anys. Ens vincula d´una manera molt nítica, però ho has de saber. A part d´això, jo crec que els éssers humans som una coordenada del temps i l´espai. Som com som perquè hem nascut en un lloc en un temps determinat.

I?

Doncs que la barrera de l´espai jo l´he superada gràcies a l´antropologia. Perquè he anat a viure amb cultures molt llunyanes a la nostra com poden ser els pigmeus. Entres en contacte amb una altra realitat.

I la coordenada del temps?

La pots trencar fent novel·la històrica. Desplaçant-te no només com un historiador, sinó per veure com vivia aquella gent de fa tres-cents anys, trencar la coordenada del temps per posar-te a la seva pell. M´emocionava tenir a les mans cartes d´aquella gent amb la seva signatura. Què fan els historiadors? Doncs parlar amb els morts. I què fem els autors de novel·la històrica? Doncs nosaltres no parlem amb els morts, sinó que els morts parlen amb nosaltres.

Quan parla del Parlament, es refereix per exemple a les lleis de desconnexió?

Sí. Estem vivint moments molt importants. De vegades la gent no s´adona que forma part de la història. Estic segur que d´aquí un segle es parlarà d´aquests anys i potser se´n faran novel·les, tot i que el futur no el podem saber.

El festival MOT porta a Olot i Girona grans noms com Mathias Énard, Almudena Grandes, Leonardo Padura, Patrick Deville. Algun d´ells l´ha influït o l´aprecia especialment?

No.

En quin moment es troba la producció cinematogràfica del seu supervendes La pell freda?

Un d´aquests dies he d´anar a veure-la.

Ja està muntada la pel·lícula?

Està en postproducció. S´ha d´estrenar aquest any. És una pel·lícula amb un pressupost important. Cap pel·lícula d´autor català ha tingut tant pressupost.

M´està dient que serà l´adaptació al cinema de més pressupost d´una novel·la catalana?

Sí, però millor que parli vostè amb la productora de cinema. És com si a un electricista li parles de fusteria. Jo no he fet la pel·lícula.

No m´imagino com han recreat el personatge del rèptil...

No ho sé. Potser és un desastre, però 10 milions segur que els hi han posat, quan les produccions d´aquí no passen de dos milions. El que sé és que el guió ha seguit bastant la novel·la.

Tornant al MOT, vostè aquest cap de setmana participarà a dos actes a Girona i la gent podrà venir a escoltar-lo...

Sí, em fa gràcia el festival perquè vaig ser a la primera edició. Recordo que la gent que l´organitza va venir a preguntar-me coses. M´agrada que tiri endavant i per això vinc.