09 de abril de 2017
09.04.2017
Crítica musical

El samurai, surfistes i altres instrumentistes

«Pop i orquestra no són companys de llit tan estranys»

09.04.2017 | 09:13
El samurai, surfistes i altres instrumentistes

S'ha dit molt que la música pop i la música d'orquestra són incompatibles, i és veritat», va explicar Joan Miquel Oliver just abans de compartir escenari amb la Jove Orquestra de les Comarques Gironines al Teatre Municipal de Girona, divendres al vespre. «És veritat, a mi m'ha passat aquesta tarda quan assajàvem junts: els sento, m'emociono, se'm fa un nus a la gola i ja no puc cantar. Per fer-ho davant de vosaltres m'hi hauré d'esforçar», va continuar, mentre el públic reia.

I, qui sap si amb esforç o amb la senzillesa amb què aparentment va fluir tot, però se'n va sortir. Ho va fer, però, després de presentar els temes del seu nou disc, Atlantis. Com amb el seu anterior àlbum, Pegasus, l'ex-Antònia Font es va plantar al Municipal amb el seu kimono de samurai negre -«acabat d'estrenar i de treure de la bossa», va explicar, que per això actua en un festival que es diu Strenes- i va anar desgranant el seu nou treball, acabat de sortir del forn el mateix divendres.

Les nounades «Nins a tobogans», «Agricultors ingràvids» o la mateixa «Atlantis» van sonar al concert abans de «La Rumba del Temps». «No sé si n'heu vist el vídeo, però jo vaig flipar tant com vosaltres quan ho vaig veure...», va apuntar rient i reconeixent que hi feia el ridícul.

«Posidònia», «Ses persones», «Sa mar treu sabates» -que lloa l'estètica de la brossa que arriba a la platja- i «Disseny de producte» també van fer la seva estrena davant els seus seguidors, abans que el mallorquí decidís saltar a peces del seu repertori ja conegut.

En van sonar de Pegasus -«Marès a radial», «Món vegetal» o «Ecos d'ambulàncies», per exemple– i aquí el públic, fins llavors bastant tímid, s'hi va posar més bé. «Amb aquestes cançons esteu més deixats anar, eh?», va riure, per confessar que ell i els seus músics, Xavi Oliver i Jaume Manresa, també.

Va seguir amb «Dins d'un avió de paper», del pretèrit Bombón mallorquín; «Benzineres polsegoses» o la festiva «Hansel i Gretel», que va fer picar de mans els espectadors entre pirulins i piruletes.

«Polo de llimona» i «Mil bilions en estrelletes» van donar pas al the moment, com el va definir el músic, l'aparició de la cinquantena de músics d'orquestra a escena.

«Estic emocionat, quina sort teniu de tenir aquesta orquestra», va assegurar, tot avançant que només interpretarien junts tres cançons, fruit dels arranjaments del director de la formació, Francesc Cassú.

Amb la sonoritat que dona l'orquestra -ai, com s'enyora aquell preciós Coser i cantar d'Antònia Font!-, van interpretar «Surfistes en càmera lenta», «Final feliç» i «Foto».

Va tancar amb la sorollosa «Lego», en què va convidar de nou els instrumentistes a sumar-s'hi. «Si voleu tocar, està en re menor. Feu el que vulgueu, que vosaltres sabeu de música i nosaltres no!», va insistir abans de la darrera cançó oficial del concert.

Per als bisos, va repetir «La rumba del temps», a petició d'un espectador que havia arribat tard i se l'havia perdut i «Surfistes», de nou amb l'orquestra, amb un públic ben entregat a la combinació de sons.

«Espero que pugueu gaudir molts anys d'aquesta orquestra», va anar repetint Oliver al llarg del concert, avançant que li agradaria continuar la col·laboració en un futur. Al final, pop i orquestra no són companys de llit tan estranys si a la festa també s'hi sumen surfistes, alpinistes i amics d'altres planetes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema