Tothom que ha escoltat alguna vegada una cançó de l'Albert Pla s'ha preguntat què hi deu tenir, al cap. I pocs, molt pocs, han pogut obtenir una resposta.

Curiosament, el músic s'ha prestat a trencar l'hermetisme en un espectacle pensat per als espectadors més intel·ligents, els nens, i de la mà del còmplice més seriós que es pot tenir, un pallasso. El muntatge, presentat aquest cap de setmana en doble funció a Girona dins el festival Strenes, resol (o no) el dubte i de la manera més senzilla possible: obrint-li la closca.

L'encarregat de fer-ho és Tortell Poltrona, amb qui Pla s'ha aliat per fer PP, un entranyable i divertit homenatge mutu i, de passada, a la lletra P. «Volem dignificar la lletra P, perquè quan la gent la veu pel carrer pensa en Pàrquing, i si n'hi ha dues de juntes en Partido Político... mai en Pla i Poltrona. Què seria de la vida sense la lletra P? Una putada...», van explicar ahir els dos després d'introduir l'espectacle al ritme de Qualsevol nit pot sortir el sol, amb la lletra cantada per tota la platea.

Ràpidament, van saltar a la cançó dels Somiatruites, fins que aquella escola perduda allà al mig del Montseny on només hi estudien els nens que somien en truites es va convertir en un mar, el músic en tauró i el clown en vaixell pirata i després en un espectacle de teatre clàssic («i subvencionat», segons Pla).

Entre els gags i cançons compartides, un i altre van tenir temps de lluir-se a soles gràcies a entremaliadures, jocs amb el micro o la cançó El caganer, entonada per tota la mainada que hi havia a la sala.

Alguns d'aquests infants van participar també en l'espectacle, convertits en cabretes sobre l'escenari mentre Pla els cantava El legat del pastor i els convidava a anar a dormir després de fer Pipí per anar acabant una vetllada de clown musical que va fer esclatar en rialles els petits, però també tenia constants picades d'ullet per divertir els més grans.

El tancament definitiu va arribar amb la buidada del pap de Pla. Tortell Poltrona, serra en mà, li va obrir la crisma per anar estirant un a un, els pensaments del cantant: bobines i bobines -barrina molt, en Pla!- de fils dels colors republicans; el groc, vermell i lila de la república dels somiatruites, on PP no són sigles tan poderosament populars.