«Aquesta noia l'hauríem de despatxar perquè la tenim en negre». «Sí, com tothom». «Però si se'ns accidenta t'asseguro que em desfaré del cadàver».
Aquesta conversa informal entre dues amigues, mig en broma però fent referència a situacions personals difícils, figura a la novel·la Tocar el dos no és tan senzill, del bergadà Màrius Moneo, que ha ambientat a Girona i localitats de l'entorn el seu debut literari en el gènere policíac.
L'editorial Al Revés, dins la col·lecció Crims.cat, ha publicat aquesta història que arrenca a l'escalinata monumental de la Catedral de Girona i que inclou una pàtina de crítica social que es reflecteix en «determinades actituds de la gent del país davant la immigració», diu l'autor.
La protagonista és una minyona equatoriana que s'haurà d'enfrontar a situacions poc agradables que l'escriptor ha tret d'«escenes reals, coses que la gent m'explica i retalls de diaris».
Un altre dels personatges d'aquesta història és el sotsinspector Gil Alabau, un home de caràcter fort i de retrat psicològic i emocional caracteritzat per la set de justícia.
El sotsinspector es trobarà a les mans un cas que costa de fer avançar pels entrebancs de vegades dels mateixos companys, però Alabau sap que no es pot arxivar.
«Girona és una ciutat familiar per a mi. Em dedico a l'ensenyament i hi vinc per visites culturals», diu aquest escriptor i professor de l'IES Alt Berguedà, de Bagà.
«Com tota novel·la negra, aquesta també té el seu crim, i la particularitat són els múltiples i diferents punts de vista», afegeix.
Màrius Moneo és autor de dues novel·les i llibres d'altres gèneres, però aquest és el seu debut literari en la novel·la negra, un gènere que, segons opina, també serveix a l'hora de fomentar la reflexió i la crítica, en aquest cas de la societat catalana que gaudeix d'un cert estatus.
El castell museu Dalí de Púbol, Tossa de Mar, Canapost, la Bisbal, Castellfollit i unes pistes d'esquí són altres escenaris del llibre.
