Quan Rodrigo Fresán va pensar a iniciar una saga amb la qual submergir-se en la ment d'un escriptor es va haver de sentir com si s'enfrontés a tot un oceà de vivències, ficcions, somnis, complexos i revelacions. Després que el primer acte d'aquesta sèrie, La parte inventada (2014), fes de punta de llança per descobrir les possibilitats de la ficció, l'escriptor argentí radicat a Catalunya publica aquest mes La parte soñada, el segon volum de la trilogia en què Fresán investiga el mecanisme i els engranatges que fan funcionar la ment d'un escriptor.

Escriu com si la literatura hagués mort i vostè s'entretingués amb la seva necrològica.

Més que una necrològica és un crit d'alerta, penso. En qualsevol cas, la literatura sobreviurà sense problemes dins meu (que l'adoro) i fins i tot en els qui prenen el seu nom en va i, sobretot, en vanitat. I està molt bé que així sigui.

Com somien els escriptors?

Suposo que els escriptors somien igual que somien els lectors. Somiem com si seguíssim una història que no tenim molt clar d'on ve o a on va. Però que, sabem, falta sempre una mica menys per comprendre-la.

Amb què somia vostè?

Amb moltes coses. Tinc molts somnis a la nit. Alguns d'ells els recordo i altres no és que els oblidi sinó que s'obliden de mi.

Quins són els seus pitjors malsons?

El calibre dels malsons varia amb el pas dels anys. Vam començar amb malsons en què els passa alguna cosa horrible als nostres pares, vam seguir amb aquells on ens passa una cosa horrible a nosaltres i acabarem amb aquells en què els passa alguna cosa horrible als nostres fills.

Hi ha una literatura IKEA?

Segur que sí. Però no la conec i no la llegeixo; cosa que no impedeix el que pateixi les seves radiacions de manera lateral o, si es prefereix, com un cop per l'esquena. No està malament que existeixi. No està bé que moltes persones (escriptors, agents, editors, especialistes en màrqueting) pensin que la literatura sigui això quan, en realitat, és una altra cosa. És un model per muntar que llueix molt bé a les pàgines d'un catàleg però que es trenca aviat i és molt fàcil de suplantar per un nou model.

Gairebé ningú recordava Ricardo Piglia. La seva mort, com passa amb molts artistes, el va catapultar a l'Edèn. Per a la seva tercera part, podria utilitzar el cas...

Piglia -així com tots els grans escriptors del meu país- ja són presents a La parte inventada i La parte soñada en el sentit que tots dos llibres són una defensa i celebració de l'acte més transgressor, inquietant i revulsiu que va quedant en actiu: el doble moviment que és llegir i escriure.

Freud, estudiós dels somnis, es converteix en un autor de ficció?

La teoria de la interpretació dels somnis de Freud es va enfonsar al cap de pocs anys de ser formulada, amb les primeres investigacions neurològiques de l'activitat cerebral. I no em sembla malament. Així, els somnis han tornat al territori de grans ficcions, de mites privats, de coses boges que se t'ocorren quan ningú mira i tu tens els ulls tancats i la ment oberta de bat a bat.

Viu a Catalunya des de fa un any. Com viu l'actualitat política?

El procés català és el dolç somni d'alguns i l'amarg malson d'altres. Pel que fa a mi, jo sempre he exercit una apassionada i compromesa militància en allò de no tenir res a veure amb la política. I, sobretot, amb els polítics. Solen estar molt mal escrits i llegits encara pitjor. Així, en escriure sobre l'assumpte com a corresponsal per a Página/12 (un diari argentí), m'he preocupat d'inventar-me un altre jo: un català de nom Rodríguez, publicitari, infeliç en el seu matrimoni, escriptor frustrat i que odia profundament Bob Dylan.