Des que Eduardo Mendoza va trepitjar la Universitat d'Alcalá, abans de rebre el premi Cervantes, l'escriptor no va parar de mostrar el seu humor i ironia: «Soc molt teatrer, m'agrada disfressar-me» o «he portat la família perquè em critiqui i els amics perquè em facin l'onada».
Aquestes frases de l'autor barceloní (1943) es van unir a la reivindicació de l'humor que va sobrevolar tot el seu discurs d'agraïment del Premi Cervantes, el guardó més important de les lletres en espanyol, l'entrega del qual aquest any s'ha avançat, ja que habitualment s'atorga el 23 d'abril.
Acompanyat en la cerimònia pels seus fills Ferran i Alejandro i per la seva primera dona, Anna Soler, Eduardo Mendoza, molt elegant, vestit amb jaqué i corbata grisa, com els seus cabells, i una mica nerviós, va prendre aire i va començar a llegir el seu discurs.
«No crec equivocar-me si dic que la posició que ocupo aquí, en aquest mateix moment, és envejable per a tothom, excepte per a mi», va etzibar Mendoza, possiblement un dels premis Cervantes més llegit.
I ja una mica més tranquil va reivindicar l'excel·lència de l'humor en la literatura que practica en els seus escrits «amb reincidència», alhora que va negar que es tracti d'un gènere menor, «com sovint es considera».
En el seu discurs durant la cerimònia, presidida pels Reis d'Espanya al Paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares, Mendoza també es va declarar un fidel lector de Cervantes i assidu del Quixot, a les pàgines del qual, va confessar, acudeix amb molta freqüència, encara que va centar la seva intervenció en quatre d'aquestes relectures que ha fet al llarg de la seva vida.
En la seva intervenció va anar desgranant, amb moltes pinzellades d'humor, allò que aquestes successives lectures del Quixot li han aportat al llarg de la seva vida, des de la primera obligada a l'escola, on «gairebé» contra la seva voluntat es «va rendir al seu encant», fins a l'última, que va emprendre de nou d'«una tirada» en saber-se guanyador del premi que ahir va rebre.
Del seu primer contacte amb Cervantes, en uns anys en els quals la figura de don Quixot «havia estat segrestada per la retòrica oficial per convertir-la en l'arquetip de la nostra raça i l'adalil d'un imperi de fanfara i cartró pedra», va recordar Mendoza que la lectura del Quixot.
També va rememorar «amb afecte» totes les persones que li han donat suport en la seva carrera i va tenir unes paraules per a dos d'elles: el poeta Pere Gimferrer, «que em va donar la primera oportunitat i és el meu editor vitalici i el meu amic incondicional», va dir.
I l'agent literària Carmen Bacells, «l'absència de la qual entela l'alegria d'aquest acte», va evocar.
De la seva banda, el rei Felip, en el seu discurs, va elogiar Eduardo Mendoza com a «mestre en el maneig de l'idioma» i «veritable biògraf» de Barcelona, una ciutat que ha propiciat «un extraordinari ecosistema cultural» i on, com en la seva obra, la convivència entre el castellà i el català «és una cosa natural», segons la seva opinió.
Un "artesà del llenguatge"
El monarca també va exalçar l'escriptor com un «veritable artesà del llenguatge», que usa «com una eina de precisió» ajustada als diferents registres idiomàtics dels seus personatges per acostar el lector a diverses realitats, «des de la dels diferents grups marginals a la de les classes altes, en diferents èpoques i en diferents llocs».
El ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, en la seva reflexió molt teatralitzada i plena d'humor, va defensar que part de la grandesa de la prosa d'Eduardo Mendoza està en «aquell llimbs» que fa impossible prendre's «de forma totalment seriosa» les seves novel·les, malgrat que sigui encara «més imprudent» prendre-se-les «totalment a broma».
«És possible que la seva aportació més notable a les lletres del moment sigui aquesta lliçó: que llegir un autor és un exercici entretingut en si i que res obliga el lector a catalogar el que està llegint segons uns paràmetres prèviament establerts», va subratllar.
A la cerimònia del Cervantes, a més dels Reis -la reina Letícia, amb un vestit blanc amb brodats en negre-, hi van assistir la vicepresidenta del Govern, Soraya Saénz de Santamaría; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes; i el president de Ciutadans, Albert Rivera.
També la presidenta de la Comissió de Cultura al Congrés, Marta Rivera de la Cruz, i el director de la Real Academia de la Lengua, Darío Villanueva, i el director de l'Institut Cervantes, Juan Manuel Bonet. Hi havia pocs escriptors, entre ells Pere Gimferrer, Soledad Puértolas i Carme Riera, a més del president de Planeta, José Crehueras.
