23 de abril de 2017
23.04.2017

Mor Pere Tapias, un somriure humà sota una gorra marinera

23.04.2017 | 07:19
Pere Tapias.

A punt de complir 71 anys, la parca s'ha emportat Joan Cullell i Xirau, que va elegir com a nom artístic Pere Tapias en homenatge a un parent, i al qual es recordarà pel seu sentit de l'humor i la seva bonhomia, que projectava des del seu perenne bigoti i la seva inseparable gorra marinera.

El cantautor, gastrònom i locutor de ràdio Pere Tapias va morir la matinada de dissabte als 70 anys a l'hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Garraf) per una malaltia hepàtica que el tenia ingressat en les últimes dates.

Polifacètic, Tapias va cultivar moltes molts gèneres durant la seva vida. Es va llicenciar en Dret, va exercir d'advocat i va ser el Defensor de la Ciutadania de la seva localitat natal, Vilanova i la Geltrú, on rebia els veïns a casa perquè li expliquessin les queixes.

I en el camp artístic, es va iniciar en la música amb 18 anys, quan va oferir un primer concert al centre Catòlic de Vilanova, encara que no va publicar el seu primer disc fins a 1968, el senzill La tia Maria/El progressista.

Aquell primer llançament ja era una clara mostra de la seva dicotomia: l'artista que combinava humor i la descripció costumista amb ironia, sàtira i crítica social.

Aquesta primera faceta és la que el va fer més conegut, i la que li va obrir les portes de les cases de Catalunya, unida a un caràcter distès i bonàs, a una gran capacitat de comunicació i a un somriure sota un bigoti i uns ulls eixerits que el van permetre dissertar sobre cuina en infinitat de pobles.

I quan Els Setze Jutges, «tan transcendentals», com ahir deia Núria Feliu, no el van admetre, ell s'ho va prendre amb una riallada i va incidir en un camí també popularitzat per La Trinca, el de la sàtira humorística.

Això no obstant, les seves cançons més conegudes, La moto i Fúting, no haurien d'ocultar una personalitat més polièdrica i complexa que centrava les seves cançons en els antiherois, criticava els polítics, apostava per cantar en català quan estava perseguit, compartia escenari amb Ovidi Montllor, repartia caramels de tendresa en les lletres o reivindicava la seva ciutat natal i els seus veïns a Passeig del Carme.

Però, a més, Tapias va ser un comunicador que va connectar amb l'audiència a Ràdio 4 o a Catalunya Ràdio, i també a TVE o a les emissores locals, on, com ahir recordaven xefs com Carme Ruscalleda o Joan Roca, va deixar constància del seu saber culinari i de la seva aposta per recuperar la cuina de sempre.

Va ser aquesta faceta, la del gust pel bon menjar, la que el va portar a superar els 140 quilos i a haver de fer dieta per motius de salut, procés que va plasmar a El plaer d'aprimar-se.

Home pròxim i curiós, Tapias era també una persona culta, amb una ingent biblioteca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema