El que havia de ser una celebració de la commemoració dels 25 anys de la UdG es va convertir ahir en un acte de caire reivindicatiu quan el rector, Sergi Bonet, va prendre la paraula per demanar, en presència del conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, «una millora urgent i substancal del finançament» per a les universitats públiques catalanes i situar-les en la mitjana de la OCDE.

«La universitat no ha de ser una fàbrica d'expedir títols, ha de ser un entorn per educar ciutadans i no súbdits», va declarar.

Per la seva part, Baiget va assegurar que estan fent «tots els esforços» i va recordar que Catalunya pateix una manca de finançament «per culpa de l'Estat». Una situació que volen corregir en l'horitzó d'una Catalunya independent.

L´acte institucional de commemoració dels 25 anys de la UdG, celebrat al migdia a l´Aula Magna Modest Prats, va incloure l´entrega de la Medalla de la UdG als antics rectors i també al que fou el primer president del Consell Social de la UdG, Jaume Casademont.

Van recollir el reconeixement els tres exrectors: Josep Maria Nadal, Joan Batlle i Anna Maria Geli. Tots tres han repassat en els seus discursos com va néixer la universitat, quins esforços es van esmerçar i com ha evolucionat en aquests anys durant els quals més de 80.000 estudiants s'hi han format.

El to revivindicatiu va arribar amb el discurs de l´actual rector, Sergi Bonet, que va formular quatre precs, el primer que s'arxivi la causa contra 12 membres de la universitat encausats per les càrregues policials de desembre de 2011. «Demano la seva absolució i que la UdG es reafirmi com a una universitat crítica i compromesa socialment», va dir.

Bonet va defensar en segon lloc la gratuïtat dels estudis universitaris i va dir que hi ha onze països europeus «de colors polítics diversos» on els estudis són gratuïts.

Segons Bonet, en els països de l'OCDE un estudiant ha de pagar una matrícula que suposa el 14% del cost total dels estudis, mentre que a Catalunya paguen el 27%.

El rector va pujar el to d´exigència quan va demanar a Baiget, al qual es va adreçar específicament, que la Generalitat millori «substancialment i de manera urgent» el finançament a les universitats públiques catalanes.

Va recordar que la mitjana als països de la OCDE és destinar un 1,22% del PIB a la universitat, mentre que en el cas de Catalunya és el 0,8%. En cas que s'apliqués aquesta proporció, Bonet va afirmar que la UdG disposaria de 30 milions extres i va desgranar com es podrien repartir, per exemple, en la contractació i promoció del professorat. També va reclamar que s'aixequin les restriccions en el capítol de personal i revertir la precarització de la plantilla de treballadors i professorat. Bonet s'ha referit als estudis de Medicina, on la meitat dels professors associats (uns 250) col·laboren i fan classes de manera altruista. En un escenari on el Govern de la Generalitat treballa per la independència de Catalunya, Bonet ha demanat que es tingui en compte la importància de l'educació superior.

El quart prec guarda relació amb el fet que els mèrits docents, i no només els de recerca, siguin considerats en la selecció i promoció del professorat.

Un cop acabat l´acte, i a petició dels periodistes, Jordi Baiget va manifestar que «un 8% de la riquesa generada a Catalunya se'n va i no torna, això són 16.000 milions». Sobre el debat de les matrícules gratuïtes, Baiget es va mostrar obert a parlar-ne però s'ha d'afrontar «des d'una visió global». «Molts dels països que el rector diu que tenen la matrícula gratuïta han de pagar per anar al metge o per a les escoles bressol». Per a Baiget, el principal problema que té Catalunya per augmentar la despesa universitària és «la manca de finançament per part de l'Estat».

Baiget va recordar que si l'Estat complís les sentències del Tribunal Constitucional que reconeixen que l'Estat ha de transferir a Catalunya el contingut de les beques universitàries podrien ingressar 80 milions.

Durant aquests 25 anys, més de 80.000 estudiants s'han format a la UdG. El primer curs oficial (1993-1994) es van matricular poc més de 8.000 estudiants, en aquest curs la xifra ha fregat els 16.000.