Què fa un escriptor emboscat a les Gavarres durant el dia?
Soc antropòleg i m'han encarregat l'inventari del patrimoni immaterial de les Gavarres, tot el que té a veure amb llegendes, maneres de tractar el suro, maneres de tractar el vi... El Consorci de les Gavarres ho va tramitar a través de la Generalitat amb la Unesco, que té interès en el patrimoni immaterial.
No és cap collonada?
No. Fa molts anys, des que vaig plegar de la Universitat, em dedico a l'antropologia. Era professor a l'escola Elisava de la Pompeu Fabra. Ara puc fer d'antropòleg. Em van demanar per fer el patrimoni immaterial de l'Equador, però hi havia de fer estades llargues i només vaig poder fer quatre coses. Ara em demanen el de Guatemala, que no requereix tants desplaçaments llargs, i això és d'agrair perquè tinc mainada. Ja vaig viure gairebé un any a Mèxic. Ara a les Gavarres hi estic molt bé.
Com explica al seu llibre, a l'home més lleig de Vilamacolum li deien en «seximbol». Això sí és collonar!
Això és collonar a sac. És meravellós que tinguis una tara física i el teu sobrenom hi faci referència. Sensacional. A la Bisbal tenim el guenyo, a Palafrugell el gordo... N'hi ha molts.
Hem de dir «collonar» o «acollonar»?
Les dues formes són vàlides. La majoria del domini lingüístic diu «acollonar», però certa gent gran a indrets com Begur o a Palafrugell en diuen «collonar».
«Acollonir», «collonada», «collonut», «collonera»... Fa molts segles que usem aquestes paraules testiculars?
Sí, des que el llatí es desfà en llengües romàniques, totes l'agafen: romanès, francès, italià... De fet, el terme ja existia en els dialectes que van precedir aquestes llengües.
El verb es troba citat per primer cop en textos castellans?
El verb és curiós perquè jo sostinc que és un manlleu del català, perquè en castellà antic es deia «collonar» o «acollonar», res de «cojón», que és el que diuen ara. En els diccionaris de castellà antic és calcat al català. En algun moment va entrar la «j» que només tenen ells i es va perdre. Conserven «descojonar-se» per «riure», però el verb que signifiqui riure's d'algú no el tenen.
És cert que collonar ha servit històricament als empordanesos per evitar de matar-se?
Això és universal. L'humor una mica salvatge és un substitut de la guerra, igual que l'esport i el joc. Els meus fills quan siguin adolescents se'n fotran de mi i serà una manera d'evitar de matar-nos. A l'Empordà serveix per identificar els de la tribu i, després, per evitar de matar-se. Si no et collonen és que no et tenen en compte.
Collonar és patrimoni de l'Empordà?
La paraula sí, el tipus d'humor, no. L'altre dia em deia en Xavier Cortadelles que al final collonar és fer mal a l'atre però amb afecte, amb carinyo. Hi ha amics que se les van fotent tot el dia, però que no te'l toquin, és el teu amic.
Es troben bons collonadors a les xarxes socials?
Sí, depen de la xarxa. Facebook és tou i no hi passa mai res pràcticament.Pero Twitter és més dinàmic i de vegades surts escaldat. No obstant, falta el cara a cara. Falta el to de la veu. Costa que s'entengui el tuit. Hi ha bons collonadors a la xarxa però costa trobar-ne. Nacho Sanahuja és un dels collonadors de Twitter. Te la fotrà segur amb gràcia i no et podràs enfadar amb ell. Recordo el collonador de plaça que et deixa quatre coses en veu alta i ja s'havia fotut amb tu. Potser és la funció del bufò de la cort, que li pot dir al rei que és lleig perquè ell i ningú més té llicència per fer-ho.
Ha tingut de referència El arte de injuriar de Borges a l'hora d'escriure El arte de injuriarLa carpeta és blava
Sí, sí, aquest és un text molt breu però enorme perquè resumeix molt bé una de les caracterísitques de l'humor més difícils d'explicar, i és que una lloança, una floreta, pot ser la crítica més dura del món. Al llibre explico el cas d'un que arriba amb una camisa de palmeres i un li diu «quina camisa més bonica». Tothom sap que vol dir exactament el contrari. Només l'home entre els mamífers pot dir una cosa volent dir la contrària. Com deia Aristòtil, som éssers que juguem i gaudim de la parla.
