Enmig d'«un tsunami d'emocions», els espanyols Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramón Vilalta, fundadors de l'estudi RCR Arquitects d'Olot, rebran el prestigiós Premi Pritzker d'Arquitectura avui a Tòquio, en un país, el Japó, que ha marcat profundament les seves carreres.

«Ha estat un tsunami d'emocions, i encara falta una mica (...) per tenir un moment de més tranquil·litat i començar a prendre perspectiva. Les aigües ara com ara estan molt mogudes», explica Vilalta en una entrevista al costat dels seus socis en una suite d'un hotel de la capital nipona.

El jurat del considerat premi nobel d'arquitectura va decidir fa poc més de dos mesos premiar el localisme que caracteritza les obres d'aquests arquitectes, que han desenvolupat la major part de la seva feina a Olot i els seus entorns.

Així mateix, segons l'acta del jurat, els membres de RCR Arquitects, responsables del restaurant Les Cols, a Olot, o el Celler Bell-lloc, a Palamós, demostren que una obra pot ser totalment universal independentment d'on estigui construïda.

Pigem reconeix sentir-se «complaguda» en comprovar, gràcies a l'elecció del jurat, que l'arquitectura té «capacitat d'emocionar i de transmetre determinades emocions» a qualsevol persona, sense importar el seu origen o localització.

Contra les recomanacions

El 1988, un any després de graduar-se per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallés, Aranda (1961), Pigem (1962) i Vilalta (1960) van decidir -en contra de les recomanacions de professors i companys- crear un estudi d'arquitectura a Olot, una localitat de 35.000 habitants.

«Cadascun, des del seu lloc d'origen, si treballa amb entusiasme, amb amor, amb honestedat, pot aconseguir que aquestes arrels tinguin la capacitat de donar un missatge amb una dimensió plenament global», continua Vilalta.

Aquesta ha estat la primera vegada que el Pritzker s'atorga simultàniament a tres arquitectes, cosa que, segons Aranda, premia el treball en equip.

«Nosaltres (...) comencem el nostre camí creient que era possible una creativitat compartida, una creativitat a partir de diferents persones que tenen el mateix camí i que ho fan junts», explica l'arquitecte català.

El cobejat premi serà lliurat avui durant una cerimònia al Palau de Convidats d'Akasaka de Tòquio en presència dels emperadors de Japó. Serà a les 5 de la tarda hora japonesa, 10 del matí hora catalana.

«Per a nosaltres el que es lliuri aquí és un regal», explica Pigem i aclareix que l'elecció de Japó, país que van visitar per primera vegada el 1990 i que els va impactar profundament, ha estat pura casualitat.

«Aquell viatge ens va marcar molt, fins al punt que vam tornar a Olot pensant que havíem de començar a treballar junts en una mateixa sala al voltant d'una mateixa taula. Aquesta és la manera en la qual hem treball en els últims 30 anys», relata Aranda.

L'arquitecte afegeix que a Japó «qualsevol cosa per molt pragmàtica o casual que sigui es fa buscant la bellesa. Això ens ha anat acompanyant als llarg de la nostra vida, el veure que les coses a més de tenir un funció poden tenir un altre valor».

Els membres d'aquest estudi, que té normalment uns 12 projectes simultanis en marxa (la meitat a l'estranger i la meitat locals) encara creuen que és molt ràpid per saber quin tipus de projectes els van a arribar ara que han entrat al selecte grup dels Pritzker.

Un premi concedit per la Fundació Hyatt que compartiran amb noms com Oscar Niemeyer, Frank Gehry, Norman Foster, Rem Koolhaas o Rafael Moneo, que va ser guardonat en 1996 i fins ara era l'únic espanyol de l'exclusiva llista.

«És el moment perfecte», comença Aranda, «perquè no ens arrossegui la cosa, sinó nosaltres continuar marcant el camí», conclou Vilalta. La sincronització mental d'aquests arquitectes és tal que no és estrany que un acabi la frase que un altre ha començat.