En una cerimònia presidida per l'emperador japonès Akihito, els catalans Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, responsables de l'estudi RCR, van rebre ahir a Tòquio el premi Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura.

L'acte, que va concentrar grans noms de l'arquitectura mundial i que es lliurava al Japó per segona vegada en els gairebé 40 anys d'història del guardó, va tenir lloc al Palau d'Akasaka, un edifici d'estil neobarroc, construït a principi del segle XX. L'emperador Akihito (que havia cancel·lat les seves activitats els dies anteriors per motius de salut) i l'emperadriu Michiko van presidir l'esdeveniment amb el qual Aranda, Pigem i Vilalta han entrat a formar part dels grans noms de l'arquitectura contemporània.

En anunciar el resultat el març passat, el jurat va reconèixer que els tres arquitectes catalans han aconseguit des del seu estudi d'Olot «combinar amb encert els valors locals amb una dimensió universal».

«Emoció, felicitat, orgull, responsabilitat i admiració pels que van guanyar abans» van ser les primeres paraules del senzill i poètic discurs pronunciat en anglès per Carme Pigem, en representació dels seus companys i davant 300 convidats. L'arquitecta va definir la seva professió com «l'art de materialitzar somnis a través d'un viatge» i va revelar que la seva aspiració en els seus 30 anys de carrera ha estat «fer sentir coses a la gent que viu en els espais que creem».

L'estudi RCR, responsable de projectes com el restaurant Les Cols, a Olot; el centre d'art La Cuisine, en Nègrepelisse (França) o la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, a Barcelona; ha aconseguit, segons el jurat, «de la forma més poètica i bella possible», que una obra pugui ser totalment universal independentment d'on estigui construïda.

El 1988, un any després de graduar-se per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, Aranda (1961), Pigem (1962) i Vilalta (1960) van decidir -en contra de les recomanacions de tots- instal·lar-se a Olot, una localitat de 30.000 habitants on han mantingut el seu estudi malgrat el seu gran reconeixement internacional.

«Estar en aquest Palau al Japó ens porta records de quan vam venir en els nostres començaments a aquest país per primera vegada. Llavors vam sentir aquí el gust per l'exquisit i el respecte per la naturalesa, quelcom que ens ha acompanyat en tota la nostra carrera», va apuntar Pigem emocionada.

Obra modesta i audaç alhora

El president del jurat, l'arquitecte australià Glenn Murcutt, va ressaltar durant l'acte que la feina d'aquests tres catalans confirma que «una obra arquitectònica pot ser modesta i audaç al mateixa temps» i els va definir com un equip de «sis mans i una sola veu».

Es tracta de la primera vegada que el Pritzker s'atorga simultàniament a tres arquitectes, i és la segona ocasió en què es concedeix a un espanyol, després de Rafael Moneo, que va ser guardonat el 1996. En la catifa vermella de la formal cerimònia, en la qual també va participar el viceprimer ministre nipó, Taro Aso, es van poder veure cinc dels sis japonesos que compten amb el premi: Shigeru Ban, Kazuyo Sejima, Ryue Nishizawa, Toyo Ito i Tadao Ando.

A més, van viatjar fins a Tòquio alguns dels membres del jurat com el britànics Richard Roger i la italiana Benedetta Tagliabue, a més de l'arquitecte xinès Wang Shu, premiat el 2012.

Tom Pritzker, president del la fundació Hyatt, que atorga el premi des de 1979, va destacar que els tres arquitectes catalans treballen en «una col·laboració profunda per aconseguir bellesa física i espacial al mateix temps que funcionalitat».

El membre de la família que ha donat el seu nom al premi va ressaltar a més que des del seu estudi a Olot RCR Arquitectes «han aconseguit mantenir el balanç en un món cada vegada més global entre les necessitats locals i les idees internacionals».

L'acte, al qual va seguir un sopar a l'hotel Grand Hyatt de Tòquio i al qual va assistir l'ambaixador espanyol al Japó, Gonzalo de Benito, es va celebrar al saló de les flors i els ocells (per la decoració de les seves parets i el sostre) de l'edifici construït el 1909 i que en l 'actualitat s'utilitza com a Palau d'Invitats estrangers.