Gisela Vicenç (Girona, 1966) sempre ha escrit poesia, però no ha estat fins ara que s'ha decidit a debutar públicament amb l'edició d' Ofrena, un poemari que explora l'experiència de la maternitat.
«Buscava un suport espiritual perquè sobre l'embaràs trobes escrita molta banalitat», comenta qui treballa de bibliotecària i a més, juntament amb Anna Pérez, porta la direcció de l'Hostal Bellmirall de Girona, un actiu centre cultural a la Girona monumental.
Vicenç va començar a escriure Ofrena després del naixement de la seva tercera filla, Isona, però cal situar l'origen en el seu primer embaràs, el de l'Alba.
«Tenia com a referència Maria Mercè Marçal i en especial el seu poemari dedicat a la seva filla, Heura. La meva segona filla també es diu heura i no és casual».
L'estiu passat, tot revisant la feina d'anys que reposava al calaix, Vicenç va conèixer els editors d'Edicions Tremendes, una nova editorial gironina que la va animar a publicar el llibre, que inclou dibuixos de Clara Gispert, una de les editores.
El resultat és aquesta Ofrena, que té una connotació religiosa intencionada «perquè entrem en el territori d'allò sagrat, del naixement i per tant de la vida i també de la mort», comenta l'autora.
L'obra consta de tres parts, la primera titulada Parir, la segona Perir (morir) i la tercera Terra Ignota, que expressa l'arribada a un terreny desconegut que obliga a aprendre a viure en circumstàncies noves.
La maternitat és el context on se situa aquest llibre de poemes que també parlen de la vida, de la mort, de la memòria i de l'enfrontament amb allò desconegut, una suma d'elements que es pot resumir com la identitat. Gisela dedica l'últim poema al seu pare, el malaguanyat pintor Isidre Vicenç.
