La barba blanca matusalèmica de Martín Rodríguez i la inconfusible cara rodona de Quim Mandado atrauen un degoteig de passavolants que, admirats mentre fem l'entrevista i les fotos, s'acosten per saludar els ex-Sangtraït. Però la música dels anys gloriosos d' El Senyor de les Pedres, quan la banda de la Jonquera omplia estadis, no fa ombra al nou projecte de Los Guardians del Pont.

Escoltant el disc resulta evident que el crit esquinçat del heavy metal no s'ha pas perdut.

[Martín Rodríguez] No, no s'ha perdut, però no hi ha per al heavy metal la mateixa promoció que per a la resta de les músiques. A Catalunya hi ha jazz, rock, rumba, blues... No sé si ens castiguen perquè el Papa de Roma ha dit que és música de l'infern, però el heavy metal és molt fort també a Catalunya i n'hi ha tant com de la resta de gèneres, encara que no soni a la ràdio.

L'esperit de Sangtraït és viu a Els Guardians del Pont?

[Quim Mandado] Sí, Los Guardians fem aquest tipus de música. I fins i tot som més durs que en l'era de Sangtraït o de Terratrèmol. Som tres però omplim molt més que abans quan érem cinc.

El so guitarrer estrident també ha aguantat bé i fins i tot ha guanyat força, no?

[Joan Cardoner] Els amplificadors són els mateixos d'abans, però hem descobert nous tipus d'afinacions i de guitarres, i sobretot altres maneres de tocar. Coses que a l'escola no s'ensenyen. El heavy metal ha evolucionat molt. Als anys 1980 i 1990 el heavy va evolucionar molt. Era l'època bona de The Scorpions o Barón Rojo. I del 1990 cap aquí ha fet una evolució brutal, acostant-se a la música clàssica. I nosaltres tirem cap al heavy metal més modern, melodies amb molta contundència.

Quins grups escolten actualment?

[JC]Per exemple Angelus Apatrida.

I vostè, Quim Mandado, en què s'inspira a l'hora d'escriure aquestes lletres amb, per exemple, una bruixa que el té completament atrapat?

[QM] Jo deixo que les cançons em diguin cap on he d'anar. Aquesta bruixa me la vaig imaginar ballant a la vora del foc...

[JC interrompt marcant un compàs amb els dits repicant sobre la taula] Una bruixa, els indis americans...

Quins altres temes toquen al disc?

[QM] Hi el tema històric. Una cançó parla dels Almogàvers. Però el fil intel·lectual de l'àmbum, com diu el títol, Camí d'Hiperbòria, parla d'aquest paradís fictici, o no, que coneixem per Hiperbòria. Ens ha arribat a través dels clàssics grecs. Més enllà del nord hi ha una terra envoltada de gel amb un sol que brilla tot el dia, els déus viuen amb els homes, no existeix la malaltia... Un paradís del qual a nosaltres, els homes, sempre som expulsats, perquè fem el que no toca i ens fan fora. Los Guardians del Pont anem a buscar si podem tornar a Hiperbòria.

Hi ha més temes.

[QM] Una cançó parla de nosaltres i els nostres seguidors, i Promeses al vent, que és la primera que ha sortir en vídeo, canta a la puresa d'un amor amor, d'un amor d'infant. Van passant els anys i encara aquell amor tan pur perdura.

És possible mantenir la puresa de l'amor al llarg dels anys?

[QM] Suposo que depèn de la persona. Jo parlo per mi i crec que sí que pot ser.

Són tretze cançons. Tot és cantat sempre en català?

[JC] Sí, és la nostra llengua i no hi ha res a dir.

Quin pont és el del nom Los guardians del Pont?

[MR] És un pont d'una carretera on anàvem amb en Joan amb un camió gros. Hi havia un gos a cada banda. Aleshores vaig dir: Joan, mira, els guardians del pont. I el nom va quedar. El grup té uns vuit o nou anys d'existència.

Entre la fi de Sangtraït i el naixement de Los Guardians passen 10 anys. Entremig van continuar tocant música?

[MR] No. Jo vaig passar deu anys conduint camions i ara tinc una empresa de transports. També és cert que, pel mig, amb en Joan, vam fer un altre disc.

[QM] Jo vaig editar en solitari el disc Eclosió.

[JC] Jo no vaig ser membre de Sangtraït.

El mític concert de Palau Sant Jordi de 1991 amb Sau, Sopa de Cabra i Els Pets va ser el més multitudinari de Sangtraït?

[MR] Sí, aquell concert va ser la bomba. Hi havia més de vint mil persones.

[QM] Però cal dir que amb Los Guardians hem superat aquell èxit. Fa dos anys vam estar al Rock Fest Barcelona davant quaranta mil persones. El mateix dia va tocar Judas Priest i The Scorpions.

També van fer maridatge amb música clàssica...

[MR] Vam fer la Simfonia de les pedres i el vent amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Fa uns anys, amb un repertori amb temes de Sangtraït i de Los Guardians del Pont, vam omplir l'Auditori de Girona. L'espectacle es va estrenar al festival Acústica de Figueres. Es van fer deu o dotze concerts més per Catalunya.

Per què el heavy metal no té la mateixa repercussió als mitjans de comunicació que l'altra música?

[MR] No ho sabem. Potser el mercat és més petit, però hauria d'estar més amunt.

Quins grups hi ha a Catalunya de Heavy?

[MR] N'hi ha molts.

[QM] Sembla com si fes vergonya que a Catalunya es faci una música així. Està mal vist, en canvi, si vas als països nòrdics el més normal és que hi hagi grups de heavy de qualitat. Quan hi ha guitarres distorsionades i portes els cabells llargs ja t'assimilen a una cosa bruta i no et volen.

És un esperit, el heavy, va lligat a una manera de viure?

[MR] Nosaltres vivim normalment.