La Girona del segle XVI va ser una ciutat en reconstrucció demogràfica i urbana que va conèixer un creixement econòmic molt considerable, amb menestrals especialitzats en la manufactura de la llana, i una xarxa comercial creixent en la llarga distància que va portar mercaders gironins fins al Brasil portuguès a la recerca de sucre, en grans expedicions, en associació amb mercaders barcelonins.

Aquesta és la Girona que pinta l'historiador Xavier Torres en el llibre Girona al segle XVI (1519-1599). Cavallers i menestrals, títol que posa fi a més de trenta anys de la col·lecció Quaderns d'Història de Girona, editat conjuntament entre la Diputació i l'Ajuntament.

Catedràtic d'Història moderna de la UdG, Torres va presentar ahir el volum en un acte a l'Ajuntament amb la participaicó de l'exalcalde i també historiador Joaquim Nadal.

Torres, que ja va avançar fa un parell d'anys alguns dels continguts a l'exposició Girona moderna (segles XVI - XVIII). De l'obrador al baluards, feta conjuntament amb el professor Francesc Miralpeix, destaca en declaracions al Diari de Girona com un dels fets més importants del segle XVI la fundació de l'Estudi General, precedent de l'actual Universitat, i per això la portada del llibre s'il·lustra amb una foto de l'edifici de Les Àligues, antiga seu dels estudis superiors i avui seu del rectorat.

«La creació de l'Estudi General és sens dubte senyal del bon moment de la ciutat», comenta l'historiador, i afegeix que s'està a l'espera d'estudis per corroborar una dada que de moment existeix només apuntada i és que sembla que centenars d'alumnes venien a estudiar a Girona des de Perpinyà.

Torres no té por de parlar del XVI com un «segle d'or» gironí, ja que la ciutat despertava del càstig rebut a finals del segle XV per les guerres, la pesta i successives crisis i despoblació, i aquest segle XVI queda en perspectiva com un ull d'huracà entremig d'això i de la pèrdua de pes que la ciutat experimentarà al segle XVIII en relació amb el conjunt català.

«Aquesta Girona del segle XVI al XVIII va conèixer un bon moment, una mena de segle d'or amb un dinamisme que la ciutat no tornarà a tenir fins al segle XIX».

L'historiador divideix el període en dos blocs. Primer hi ha els anys de reconstrucció de la primera meitat del XVI, quan es rep una forta immigració del Llenguadoc. La segona meitat del segle és l'especialització de les manufactures i el creixement de la xarxa comercial que no es conforma amb la Mediterrània i arriba a creuar l'Atlàntic.

Torres ha tractat de manera especial el redactat del text i, per fer-lo amè, i acostar la Girona del segle XVI al lector del segle XXI, s'ha servit de testimonis gironins que van deixar escrites memòries o anotacions sobre la meteorologia, els aiguats o les guerres.

D'altra banda, s'ha fet un esforç addicional per trobar imatges per il·lustrar una època de la qual no és fàcil trobar obra gràfica.

Per la seva part, Joaquim Nadal va explicar que el conjunt de volums publicats al llarg de trenta anys als Quaderns d'Història de Girona configuren «una eficaç història des de la Prehistòria fins al franquisme». Una col·lecció ben documentada, didàctica i actualitzada», va afegir.