L'exposició A la taula d'Estelina, que va quedar inaugurada ahir al Museu d'Història dels Jueus, proposa un recorregut a través de les lleis dietètiques i els rituals de taula de les comunitats jueves medievals.
La mostra fa incís en l'abastament de productes aptes per al consum jueu als mercats catalans de l'edat mitjana, i detalla aquells espais alimentaris i gastronòmics que van més enllà dels aliments humils i sobris de cada dia.
També fa referència a l'ampli ventall de menges riques i elaborades pròpies de les festivitats jueves, transmeses de generació en generació, i practicades amb gran assiduïtat pels jueus i les jueves de la Girona medieval.
Alguns exemples poden ser el pa àzim, o pa sense llevat, típic de Pasqua; els ous durs propis d'aquesta mateixa festivitat, els dolços de festes tradicionals, els menjars elaborats amb formatges propis del temps de Pentecosta o les magranes i mels d'Any Nou.
L'exposició s'estructura a partir d'imatges i de textos medievals, de documents dels arxius reproduïts en facsímil, d'objectes i d'estris de taula de l'edat mitjana, de llibres de cuina o de ritual alimentari judaic.
També presenta alguns dels productes fets actualment a Catalunya, a més a més de reculls de fotografies que presenten la vida i el ritual de l'alimentació jueva d'avui en dia.
La mostra també té en compte un aspecte molt important: els dejunis prescrits en dates concretes, i que es complien de manera estricta, i els àpats propis dels moments de dol per la mort d'un familiar.
Finalment, l'exposició fa referència directa al manteniment de tot aquest cúmul de lleis, tradicions i rituals alimentaris i explica quina és la situació a dia d'avui entre les persones jueves que viuen a Catalunya i compleixen amb la llei de la Caixrut.
A la Girona de l'edat mitjana, com a arreu de Catalunya, l'alimentació marcava les diferències socials, culturals i religioses entre grups i comunitats que coexistien en el mateix espai. No era igual la que rebien els nobles que la de les classes baixes, ni la de la gent de ciutat que la de la gent de pagès, talment com no era la mateixa la d'una persona jueva de la d'una persona cristiana.
Una manera d'alimentar-se i de preparar els aliments implica una manera de viure i de posicionar-se en relació amb l'altra gent.
És important saber què menjaven i com i quan ho menjaven les persones jueves que vivien a les poblacions catalanes i entre elles, i de manera molt significativa, Girona. Perquè en allò que menjaven hi havia el fonament de la seva identitat, de manera que es complia la dita: «digues-me què menges i et diré qui ets».
El rebost del call
Entre les activitats complementàries hi ha les visites temàtiques El rebost del Call, que proposen un recorregut per mostrar les herbes i les plantes utilitzades a la cuina jueva, a banda d'uns tallers de cuina amb receptes pròpies de les taules jueves, un cicle de concerts de música jueva de temàtica relacionada amb els aliments i la cuina, a més de les ja habituals tardes de contes al Call, que aquest any també faran una clara referència als aspectes alimentaris.
