L'excavació arqueològica ha confirmat que el potent pany de muralla trobat en una casa del carrer Argenteria de Girona, annexe a la llera de l'Onyar, data del segle XIV. És un tram de la gran obra del rei Pere III o Pere El Cerimoniós, que va dotar la ciutat d'una estructura defensiva de primer odre.
El mes de maig es va saber que a l'hivern, durant unes obres al número 3 del carrer Argenteria, va saltar la sorpresa quan es va trobar un potent mur de 2,40 metres de gruix, 5'70 metres d'amplada i uns 12 metres d'alçada que remuntava fins al segon pis de l'edifici, però aquesta part superior es va destruir abans d'avisar les autoritats.
Quan els arqueòlegs van poder intervernir ja només quedava el mur dels baixos del local. Els treballs de recerca han consistit a excavar fins a trobar el nivell de fonamentació del mur, que ha aparegut a una profundicat de 4,80 metres per sota del nivell actual de circulació.
"La muralla es fonamenta directament sobre la llera del riu Onyar", va explicar ahir l'arqueòloga Maribel Fuertes, directora dels treballs. "Al segle XV aquí no hi havia cases i el nivell de circulació era més de 4 metres per sota de l'actual", va afegir l'arqueòloga.
"Les primeres cases es van començar a construir al segle XVI i la muralla va anar quedant integrada i amagada dins els edificis", va comentar Fuertes. Els nivells de circulació van anar pujant a mesura que es feien reformes a les cases per defensar-se de les avindudes de l'Onyar.
La gran obra de reforma es va produir al segle XIX i va comportar l'obertura de balconades i galeries amb vistes a l'Onyar. Aleshores va ser quan es va perforar la muralla per guanyar espai i llum.
Els treballs arqueològics han permès datar els diferents nivells que tenia aquest carrer de la ciutat durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. La Generalitat i l'Ajuntament estan estudiant com fer visible aquest mur i fer-lo compatible amb els usos futurs de l'edifici, que als baixos acollirà un local comercial.
El director dels serveis Territorials de Cultura a Girona, Francesc Ten, va avançar que alguns veïns els han comunicat que podrien tenir vestigis a les seves propietats i la intenció és investigar-ho. Segons Ten, aquesta és la troballa arqueològica de l'any a Girona.
L'alcaldessa, Marta Madrenas, va dir que aquesta és una troballa "extraordinària" que aportarà informació sobre una ciutat que "és de patrimoni".
Pel que fa a la part de la muralla que s'ha destruït, l'arquitecta municipal Rosa Cànovas va dir que això va passar a l'inici dels treballs i encara no es podia saber del cert que es tractava d'una part del patrimoni de Girona.
L'altura total de fins a 12 metres d'aquest pany de muralla fa especular amb la possibilitat que es tractés d'una torre de defensa situada en un dels accessos a la ciutat.
