A Catalunya hi ha actualment uns 300 orgues de tubs, alguns dels quals són autèntiques joies culturals, la majoria instal·lats en esglésies i palaus, encara que molts estan en desús o abandonats pel «desinterès de l'administració per aquest tipus d'instrument, que no és apreciat com a patrimoni cultural».

Així ho creu el músic, compositor, organista, teòleg i monjo benedictí de Montserrat Jordi-Agustí Piqué (Mollerussa, 1963), que també és president del Pontifici Institut de Litúrgia de Roma i ferm partidari d'introduir la música en les litúrgies religioses i organitzar recitals d'orgue a totes les esglésies, com passa en altres països d'Europa.

De la mateixa opinió és el mestre Miquel González (Badalona, 1967), organista de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i professor d'orgue i clavicèmbal, que posa com a exemple l'ogue de Sant Esteve de Banyoles, els tubs del qual, explica, estan tirats pel terra malgrat tractar-se d'un orgue de 1758, «una joia del patrimoni cultural».

Tant Piqué com González lamenten que a Catalunya no hi hagi una tradició ni un impuls organista des de les administracions, com passa en altres indrets, on tenen cicles de concerts i cuiden aquest tipus de música. Tots dos posen com a exemple que l'Auditori de Música de Barcelona no compta amb un orgue, mentre que el de Madrid en té dos.

També diuen que un orgue tan imponent com el que hi ha a la sala oval del Palau Nacional, un gran saló amb capacitat per a 1.300 persones, està sense usar. Es tracta d'un orgue fabricat per la casa alemanya Walcker i Cia, amb 154 registres repartits en cinc teclats i pedalier de 32 notes amb més de 10.000 flautes, que va ser inaugurat pel professor Alfred Sittard el 6 de juliol de 1929.

Aquest imponent orgue -té 34 metres de longitud per 11 d'altura- va ser restaurat i ampliat el 1955, al qual van afegir 2.500 tubs més als originals i va passar a tenir sis teclats, «però ningú el toca», afegeixen.

Dels aproximadament 300 orgues que hi ha a Catalunya, un centenar estan a la regió de Barcelona, uns 40 en la de Lleida i uns 35 en la de Girona, mentre que és Tarragona on més van sobreviure a la destrucció que van patir aquests instruments durant la Guerra Civil. El 18 de juliol de 1936 Barcelona comptava amb 70 orgues de tubs, però l'endemà només en quedaven dotze, i una setmana més tard es van quedar en set.

Un elevat cost de construcció

Piqué reconeix que construir orgues no és barat i posa com a exemple el de Montserrat, que va costar fa uns anys 1,5 milions d'euros. Un milió d'euros costa el nou orgue que està construint el mestre orguener alemany establert a Molins de Rei (Baix Llobregat), Gerhard Grenzing, per a la basílica de la Mercè, que en part pagarà l'Obra Social de La Caixa i que s'estrenarà el 2018.

Grenzing prové d'Hamburg (Alemanya), un país on hi ha un o dos organistes a cada parròquia, ressalta González, que enveja que a Anglaterra hi hagi fins i tot un Col·legi Professional d'Organistes i que a Corea funciona una Xarxa de Federada d'Organistes.

«Aquí no falten instrumentistes, encara que tocar l'òrgan és més difícil que tocar el piano, el que falten són llocs on tocar», indica Piqué, impulsor i director del Festival Internacional de Música d'Orgue de Montserrat, que va arrencar dissabte a la nit.