02 de juliol de 2017
02.07.2017

Un llibre rescata de l'oblit el gran tenor gironí Llorenç Pagans que pintava Degas

Nascut a Cervià de Ter, l'artista protagonitza nombroses teles de grans pintors que pertanyen a importants museus com el d'Orsay de París · El cantant va lliurar l'any 1878 el seu fons de 1.734 partitures a la Biblioteca Pública de Girona, on són avui

04.07.2017 | 10:03
Un llibre rescata de l'oblit el gran tenor gironí Llorenç Pagans que pintava Degas

La celebritat pot ser fugaç. La història no ha fet justícia al tenor Llorenç Pagans, un gironí que al segle XIX tenia als seu peus el públic de París, però avui és un perfecte desconegut al seu país.

Va ser tal la seva fama que encara té retrats penjats al Museu d'Orsay de París o al Museu d'Arts de Boston, firmats ni més ni menys que per un dels fundadors de l'Impressionisme, Edgar Degas, però aquest fet passa completament desapercebut a la terra que el va veure néixer.

Per rescabalar de l'oblit aquest cantant, músic i compositor, els professors de l'Escola Superior de Música de Catalunya Joaquim Rabaseda i Joan Gay, ambdós gironins, s'han unit per dur a terme una llarga recerca que ha donat com a fruit el llibre Llorenç Pagans (1833-1883). La veu dels impressionistes.

El volum, publicat per Curbet Edicions, forma part de la Biblioteca Valvi i es presentarà dijous dia 6 de juliol (19.30 h) a la Fundació Valvi de Girona, en un acte que inclourà la interpretació d'una cançó inèdita de Llorenç Pagans a càrrec d'Elena Martinell. Els autors van guanyar el 2010 la beca d'investigació Miquel Martí i Pol que concedeix la Fundació Valvi.

Fill de Cervià de Ter

Llorenç Pagans va néixer el 15 de desembre de 1833 a Cervià de Ter, tot i que la seva família es va traslladar a Celrà, on fan fundar la fàbrica Pagans. Llorenç Pagans era germà de la besàvia de l'exalcaldessa de Girona, Anna Pagans.

De petit va rebre ensenyaments de Josep Barba, que era el mestre de la capella de la catedral de Girona, i quan aquest va guanyar la plaça de mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona, el jove aprenent l'hauria seguit.

El 1858 va ingressar al Conservatori de París, i el 1860 va debutar com a intèrpret operístic al Teatre Imperial Italià de París en el rol d'Idreno en l'òpera Semiramide, de Rossini.

La seva va ser una carrera d'èxits als grans escenaris i el 1863 va debutar al Liceu de Barcelona amb l'òpera Don Pasquale, de Donizetti.

Llorenç Pagans volia tornar a Girona però la malaltia li ho va impedir i va morir a París el 1883 poc després de contraure matrimoni amb Adelphine Peton.

El 1878, Pagans va fer donació del seu fons personal de 1.734 partitures a la Biblioteca Pública de Girona, que avui els conserva amb els fons de la biblioteca Carles Rahola.

«Era un personatge molt important, però és molt deconegut», ha explicat l'editor Quin Curbet.

Pagans era amic del pare del pintor Edgar Degas i, per això, aquest el va pintar tantes vegades, sovint amb una guitarra a les mans, encara que ell en realitat era cantant, pianista i compositor.

La Galeria Nacional de Praga va adquirir el 1977 l'oli sobre tela Pagans (L'homme au cigar), d'Edgar Degas, pintat el 1882, i que va ser venut per primer cop el 1927.

Un altre oli sobre tela de Degas, el titulat Lorenzo Pagans et Auguste Degas, forma part del fons del Museu d'Orsay de París. El Museum of Fine Arts de Boston (EUA) conserva, també de Degas, l'oli titulat Dega's Father Listening to Lorenzo Pagans Playing the Guitar. Del mateix, autor és Lorenzo Pagans and Auguste De Gas, oli conservat al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, Cambridge (EUA).

Hi ha altres obres de Pagans vist per Degas o per altres artistes i estan dipositades en col·leccions i museus importants, malgrat haver quedat l'artista relegat a l'ombra en el món d'avui.

Edouard Manet firma el Portrait de Monsieur Pagans, un oli sobre pergamí que va ser subhastat a Sotheby's el 2014.

Ferdinand Leenhoff li va dedicar un bust, realitzat en bronze, que es troba a la seva sepultura, al cementiri de Batignolles.

«Personatge peculiar»

La Biblioteca Nacional de França conserva als seus arxius una fotografia de Pagans presa el 1875 pel fotògraf Benedict. El Pagans cantant apareix també a la primera pàgina de la novel·la La chimère, escrita per Ernest Chesneau i editada el 1879. Tal era la seva popularitat a la ciutat de les llums.

Els autors del llibre qualifiquen Pagans de «personatge peculiar» i per les seves pàgines han fet desfilar figuren com Rossini, Wagner, Saint-Saëns, Zola, Fortuny, Manet, Degas i molts altres referents de l'art i la música del moment que li va tocar viure a Pagans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona