A l'evangeli de Sant Marc hi figura Josep, pare de Jesucrist, exercint de fuster a l'inici de la nostra era, ara fa dos mil anys, però a Banyoles l'ofici de fuster es practicava ja en temps molt més immemorials, ara fa uns set mil anys.

Els arqueòlegs de la Draga van explicar ahir que el jaciment registra l'existència dels «primers grans fusters de Catalunya», en paraules d'Antoni Palomo, codirector de les excavacions, el qual va afegir que aquesta idea presidirà l'exposició La revolució del neolític, que el Museu Arqueològic de Catalunya inaugurarà el 28 de setembre, a la qual el jaciment banyolí aportarà més de 300 peces no exposades fins ara.

Els arqueòlegs van presentar els resultats d'una campanya d'excavacions que ha permès recuperar 150 estaques de fusta de diferents espècies d'arbres, que amb les extretes els darrers anys ja sumen més d'un miler d'estaques.

Aquests pals, que servien per fonamentar les cabanes on vivien aquells primers pobladors sedentaris, se sumen als arcs de fletxes i tota mena d'eines de fusta que han vist la llum milers d'anys després gràcies a les propietats de conservació de l'aigua, fet que converteix el jaciment de l'estany en únic a l'Estat espanyol i, de fet, també únic al món, ja que si bé hi ha altres jaciments que conserven fusta, només el de Banyoles ho fa en la franja cronològica compresa entre l'any 7.300 i el 6.900 abans d'ara.

S'estima que un centenar de persones vivien en aquella petita comunitat de pastors i ramaders que va trobar a la riba de l'estany l'indret on pescar i sobreviure.

L'arqueòloga Raquel Piqué, codirectora de les excavacions, va afirmar que la Draga és un «jaciment únic al món pel que fa a eines de fusta». El 95% de les estaques recuperades són de fusta re roure, però també llorer, arbós i altres espècies per determinar.

Piqué va revelar els resultats d'un estudi del pol·len arbori que posa de manifest un considerable impacte sobre el paisatge arran de l'arribada dels primers pobladors sedentaris a l'àrea de l'estany.

«Les quantitats de grans de pol·len produïts pels arbres van caure coincidint amb l'establiment del poblat».

Aquest fet no deixa de ser meritori si es té en compte que aquella gent treballava amb eines de pedra, molt rudimentàries, com es pot apreciar per les marques de les estaques de fusta tallades.

Unes estaques que s'estan recuperant en un «excel·lent estat de conservació», fins a l'extrem que en algun cas conserven intacta l'escorça i algun fragment de molsa adherida que encara conserva el color verd que lluïa fa 7.000 anys, uns 5.000 anys abans que Josep de Natzaret es fixés en Maria.

A més, la Draga, gestionada per l'Ajuntament de Banyoles i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), participa en un gran projecte europeu d'anàlisi de totes les varietats de roure a través de l'ADN.

BCIN a l'octubre

El jaciment està en procés de ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per part de la Generalitat. La previsió és que s'aprovi el mes d'octubre. També s'ha començat un projecte de museïtzació a través de la Diputació de Girona.

A la presentació hi va participar el regidor de Cultura Jordi Bosch, Elsa Ibar, Carlos Sánchez, Joan Manuel Rueda, Xavier Terradas i Francesc Ten.