El 1991 va canviar la tramuntana menorquina per la tramuntana empordanesa. Eren els orígens d'un dels grups de culte del pop-rock català, Ja T'Ho Diré. El 2002, Cris Juanico, la veu dels Ja T'ho, va retornar a la seva terra natal, Menorca, on ara resideix, per anar i venir sovint a Girona per feina. Conegudes són les seves col·laboracions amb la Giorquestra, i acaba d'editar amb Discmedi, Tretze cançons desordenades + tretze peces retrobades, un recopilatori de la seva trajectòria musical. Dissabte actuarà a Palamós per inaugurar el festival Amb So de Cobla.

Si tornés a néixer, tornaria a canviar la seva Menorca natal per l'Empordà?

I tant. I probablement Girona seria el lloc on anar. Ens va cridar en Jordi Coll, en pau descansi, i en Jordi Gratacós. Nosaltres ja havíem començat com a Ja T'Ho Diré a l'illa i a partir d'aleshores vam tenir més projecció a les terres continentals.

I tornaria a ser músic, si tornés a néixer?

Segurament sí. Si pogués triar, sí. Jo vaig fer el batxillerat i vaig tenir la sort que els meus pares em van deixar triar. Em vaig equivocar moltes vegades, però si soc així i estic aquí és precisament per la quantitat d'equivocacions que he tingut a la vida. No som fruit dels encerts, som fruit dels errors.

Quants anys i quantes cançons? Les ha comptat?

Més de dues-centes cançons gravades en 26 anys. Unes 70 o 80 amb lletra meva. He editat o estat partícip d'una vintena de discos en solitari, amb Menaix a Truà o amb Ja T'Ho Diré.

Digui-me'n només dues.

Per exemple La Mar, que és un tema que vaig compondre amb Ja T'Ho Diré, i és el que obre el primer disc del doble CD Tretze cançons desordenades + tretze peces retrobades. I Com un infant, la segona del disc, un tema que convida a ser optimista, a arriscar-se, perquè, en el fons, l'única manera de tirar endavant és fer coses tot i el risc d'equivocar-se.

Veig que li interessa molt el model nord-americà i de l'Europa emprenedora que fomenta l'aprenentatge basat en l'error.

Sí, però desgraciadament vivim en una societat que penalitza l'error. Jo crec que la suma d'errors ens porta a ser com som. Tant de bo visquéssim en una societat que valorés el risc, la voluntat, i que l'emprenedoria fos reconeguda.

Editar un recopilatori és un acte de maduresa?

Sí, però l'oportunitat va sortir fortuïtament mentre buscava editor per a les noves cançons que estic preparant.

Treballa en un nou disc amb obra nova?

Sí. Ja fa temps. Però la gent de Blau, de Menorca, amb en Miquel Àngel Sànchez, em va estimular a fer un recopilatori. He volgut que sigui un recopilatori no només de la part oficial editada, sinó que també inclogui col·laboracions amb altres artistes i rareses.

I per això el recopilatori té finalment dos CD...

Sí. El primer CD fa parada en totes les etapes musicals que he tingut, començant per Ja T'Ho Diré, encara que ho faig d'una manera desordenada. D'aquí ve el títol Tretze cançons desordenades + tretze peces retrobades. Fa parada a Ja T'Ho Diré, Menaix a Truà, Tabaluga...

I el segon CD, amb les 13 peces retrobades?

En el segon CD hi ha col·laboracions amb Joan Valent, que és un excel·lentíssim músic menorquí que treballa amb bandes sonores i compon música clàssica contemporània. Va musicar uns poemes de Ponç Pons i jo li vaig posar la veu. També hi ha coses amb Toni Xuclà, amb el Projecte Mut, amb Gossos i, fins i tot, cançons en les quals he posat només la música, només la lletra o només la veu. També hi ha Així, no!, tema usat per a una campanya contra unes carreteres que volien construir a Menorca.

Quin és el seu dia a dia a Menorca?

Faig la meva vida, tinc un petit estudi de gravació, faig algun tipus de producció de CDs, soc pare d'un nen de tretze anys...

Té concerts properament?

Vaig actuar recentment a Sils, al cicle Estiu dels Sentits, un gastrocert de l'Hostal Mallorquines, i dissabte vinent inaugurarem a Palamós el nou festival Amb So de cobla.

Hi ha algun element distintiu del seu estil?

Jo crec que la cançó La Mar és una fita, creativament parlant. Com a creador sempre vius en la inseguretat, però vas avançant i pel camí passen coses. Jo crec que amb aquesta cançó assoleixo el que volia.

En les seves lletres i músiques hi ha reflectida la salabror del mar i potser un estil de vida?

Sí, hi ha uns referents de la meva illa de Menorca i també un vocabulari. Intento recuperar paraules que estan mig perdues i que potser no són exclusives de l'illa. A Menorca tenim menjar blanc, però resulta que també n'hi ha a Reus i a Alcoi. És una mena de flam de llet d'ametlla o de llet de vaca, un flam blanc. Són unes postres medievals. Tu et penses que és teu, però no, resulta que també és de Reus i d'Alcoi.