L'empremta RCR salta a la vista només d'entrar a l'antiga foneria Barberí. L'espai és una mescla d'elements d'aparença ruïnosa que evoquen un passat industrial pròsper i d'arquitectura contemporània 100% «premi Pritzker». Hi ha llum i ombra per tot arreu; pedra, ferro, fusta i ciment a dojo. I vegetació, que exerceix un rol protagonista, amb faigs omnipresents. En una de les dependències de la planta baixa mitja dotzena d'empleats força joves concentren l'atenció en pantalles d'ordinador; en una sala enorme molt pròxima, dos operaris enfilats en una plataforma hidràulica reparen un imponent sostre de fusta. L'antiga foneria està en construcció; és un «work in progress» en si mateixa.
