Figueres es va acomiadar ahir d´un dels seus fills més il·lustres. Ramon Boixadós, president durant més de 26 anys de la Fundació Gala-Salvador Dalí, va morir dissabte als 89 anys, i ahir es va celebrar una multitudinària cerimònia de comiat a la seva ciutat natal. Amb una picada d´ullet de l´univers, Boixadós naixia el 31 de desembre del 1927 a la Casa Romaguera, ubicada a la plaça del Teatre de Figueres, que actualment porta el nom de plaça Gala-Salvador Dalí. Boixadós va acabar destinant un quart de segle a la gestió del llegat del geni empordanès, amb què va contribuir, de retruc, en la internacionalització de la ciutat.

Durant els seus gairebé 90 anys de vida, va conrear grans amistats i coneguts, alguns d´ells vinculats amb els seus projectes professionals. No és estrany que Ramon Boixadós tingués un comiat multitudinari i emotiu com el que es va celebrar ahir a la Sala de Cerimònies de la Funerària Vicens i que va reunir familiars, amics, personalitats del món de la cultura i la política, treballadors de la Fundació que presidia i figuerencs en general.

L´emotiva cerimònia, de caràcter laic i bilingüe, la va presidir un dels fills de Ramon Boixadós, que en nom de la família va agrair la presència dels assistents i també el tracte rebut pel personal del Centre Sociosanitari Bernat-Jaume, on el seu pare va passar els últims dies. El relleu en les paraules de record i elogi a Boixadós l´agafava Mossèn Taberner, amic personal i company dins de la Fundació Salut Empordà.

Taberner no vestia la indumentària eclesiàstica, i amb americana i corbata, va parlar més com a amic que com a clergue. En el discurs va destacar la part més personal i humana de Boixadós: «Un espòs lleial, un pare bo i un avi carinyós» així com la seva vida «llarga, intensa i fecunda». Mossèn Taberner va repassar les proeses empresarials del seu vell amic i concloïa: «És un orgull la seva biografia pels figuerencs».

Llavors va prendre el torn de paraules Antoni Ros-Marbà, músic i bon amic de Boixadós. «Incapaç d´escriure unes notes per l´ocasió» s´excusava a l´inici del discurs qui fou director de l´Orquestra Nacional d´Espanya. Els dos vells amics es van conèixer en un partit de futbol al Camp Nou i des d´aleshores van mantenir una estreta relació.

Un home «sorrut i únic»

Boixadós i la seva esposa assistien als concerts que Ros-Marbà dirigia al Teatre Reial de Madrid i compartien àpats a casa dels Boixadós. «En Ramon era sorrut, tenia un caràcter fort, però darrere el qual hi havia una sensibilitat extraordinària», deia Ros-Marbà. «Un home únic», afegia.

Com no podia ser d´una altra manera, venint d´un compositor i director d´orquestra, la música va acompanyar el discurs de Ros-Marbà carregat de nostàlgia. Tres peces, una per cadascuna de les etapes de la relació entre els dos vells amics, van inundar l´acte de comiat.

La sonoritat d´un violoncel interpretant una suite de Bach, una peça clàssica de l´etapa de concerts que compartien al Teatre Reial, va crear una de les atmosferes més solemnes de l´adéu. La segona homenatjava el cicle de concerts de la Fundació Gala-Salvador Dalí. La veu de Victòria dels Àngels interpretant la peça Damunt de tu, només les flors. Ros-Marbà tancava el reconeixement amb el Cant dels Ocells de Pau Casals, abans que Boixadós fos incinerat. «El futur el farà gran, com passa amb les persones de gran valor», concloïa el músic.

L´acte va homenatjar la figura empresarial i gestora del fins ara president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, però el protagonisme va recaure també sobre en Ramon. Més enllà de reconèixer la seva etapa com a president de Renfe i un dels impulsors de la Barcelona Olímpica, tant Mossèn Taberner com Ros-Marbà es van centrar en el perfil més personal. Pare de família, company i amic. Una persona amb caràcter, conviccions i honesta, van destacar.

L´edat no va ser un obstacle perquè ostentés fins a la seva mort la presidència de la Fundació Gala-Salvador Galí, responsable de la gestió dels drets d´imatge del geni alt-empordanès, entre d´altres. La gestió que va fer del llegat de l´artista i geni Salvador Dalí ha projectat Figueres internacionalment.

La Generalitat no hi va ser

Entre la llarga llista d´assistents a l´acte no hi van faltar els patrons de la Fundació Miquel Roca, polític i advocat; l´alcalde de Cadaqués, Pep Lloret; l´alcalde accidental de Figueres, Francesc Cruanyes -l´alcaldessa, Marta Felip, és fora de la ciutat-; i el vicepresident de la Fundació, Jordi Mercader. De l´Ajuntament de Figueres, a banda de l´alcalde accidental, va assistir-hi el regidor de Cultura, Alfons Martínez, i les dues regidores d´ERC-MES, Agnès Lladó i Maria Perpinyà.

També hi era Joaquim Nadal, exalcalde de Girona i director de l´Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural; l'exalcalde de Figueres Joan Armangué, una de les persones que millor coneixia la trajectòria de Boixadós, i Montse Aguer, directora dels Museus de la Fundació, entre molts d´altres.

Per contra, a la cerimònia no hi va assistir cap representant de la Generalitat. El president Carles Puigdemont i el conseller de Cultura van acostar-se dissabte personalment al tanatori de Figueres per traslladar el condol a la família, van explicar fonts de la Fundació. Puigdemont i Boixadós havien coincidit el 3 de maig passat en l´entrega al figuerenc de la Creu de Sant Jordi. Un acte de reconeixement que Boixadós va compartir entre d´altres amb el pintor de l´Escala Lluís Roura. L´artista també era ahir a la cerimònia de comiat, amb la insígnia de la Creu a la solapa.

Properament, la Fundació donarà a conèixer qui continuarà amb la tasca que va desenvolupar Boixadós fins a la seva mort.