Vostè és un tio estrany?

Home, estrany... Jo em considero molt normal, planer. Depèn de què entengui cadascú per raresa.

Fa la impressió de fer sempre el que li dona la gana

Ho intento. Tinc una premissa, i és no fotre´m mai amb l´altra gent. Fer el que et dona la gana és una autodefensa.

És això, la llibertat?

A estones la tinc. Si una cosa em considero, és lliure d´esperit. La llibertat és sentir-se net, amb l´esperit sa.

Prefereix una cervesa o una cançó?

Totes dues coses. La cervesa me la va receptar el metge, les cançons me les he receptat jo.

A quin metge va?

Em va receptar un litre diari de cervesa. De fet em va dir que fos sense alcohol, però tant per tant, millor amb alcohol, no?

Li entren per la seguretat social?

Ja pot comptar, si ens fan pagar fins i tot l´aigua, imagini la cervesa.

«La clau de girar el taller». Què hi fabrica, al taller?

Moltes coses. Pinto, faig aquarel·les, música, escric lletres. Hi recreo la poca imaginació que tinc.

Poca?

Hi ha gent que diu que en tinc molta, i jo trobo que me´n falta.

Un tema del nou disc es titula «El boig del telèfon roig». Marca, viure a prop del sanatori?

Els de Salt sempre hem estat envoltats de la llegenda del sanatori, sempre hem tingut contacte amb els interns. Sabem del cert allò que n´hi ha més a fora que a dintre. Aquesta cançó parla d´un personatge mític de Girona, que sempre corria amb un telèfon pel carrer i tothom l´acollonava. I ara hi anem tots.

La fama li rellisca?

En aquest país és fotuda, la popularitat. A mi no em rellisca res, ans el contrari, em preocupen moltes coses, sobretot les més punyents. Però, la fama? Comparats amb l´univers som un cigronet. No em fa perdre la son, la fama.

Què li diu la gent pel carrer?

Hi ha de tot. Hi ha gent molt afable. I a vegades hi ha gent que es riu de mi. En fi, jocs de nens

Com es veu als setanta anys?

Hòstia, visc dia a dia, no tinc tantes pretensions.

Però cantant, encara?

Això sí, això ho tinc claríssim, la jubilació no me la plantejo. Sense crear no podria viure. Ara estic aquí amb vostè, i hi estic molt bé i concentrat, però una altra part del cervell ja està pensant en alguna cançó.

Sap greu que altres músics de la seva generació siguin més reconeguts, o almenys més mediàtics?

Miri, si fa 30 anys m´haguessin dit on he arribat, hauria dit «au vinga!». N´hi ha que van a bombo i plateret, i d´altres que anem fent.