En un any, Bad Gyal ha passat de ser una desconeguda a un fenomen. Com ho estàs vivint?
Bé, normal, treballant molt, aprofitant la bona resposta mediàtica per fer molta feina.
Tot va començar amb una versió que vas fer de Work de Rihanna que va encendre Youtube.
Ho vaig penjar i molta gent s’hi va interessar. Vaig sortir a premsa, més catalana, i, a poc a poc.
Esperaves tant de ressò?
Que pogués funcionar, que la gent em podria fer cas, sí, però que treballés d’això, no, que hi visqués, que pogués viatjar pel món fent concerts... Em fa il·lusió i tant de bo duri molt. Sé que el boom mediàtic es crema ràpid. Aleshores tu t’has de mantenir i és el que jo estic intentant. Treballar molt i superar les expectatives. Intentar ser millor.
Bad Gyal és Alba Farelo, la filla de l’actor Eduard Farelo. Mai t’ha interessat el món escènic?
Mai he tingut res a veure amb la feina del meu pare. Mai he treballat d’això, mai he volgut que fos la meva feina. A mi sempre m’ha agradat la música i ara faig això.
Dius que sempre t’havia agradat la música. Vas estudiar?
No, jo no sé cap instrument ni sé de música. Només sé cantar.
Quins eren els teus referents?
De petita escoltava molt reggaeton i després em vaig començar a interessar pel dancehall, el reggae, i tot allò que l’envolta. Sobretot música llatina. M’agrada ballar i aquesta és música per ballar.
Quan parlen de Bad Gyal parlen de dancehall, trap. Què uneix o diferencia aquests estils?
La gent els confon molt i són molt diferents. No es pot dir que un sigui més fort que l’altre. Un parla d’unes coses, l’altre d’altres. El trap és més electrònic i els ritmes són diferents. Les dues són músiques molt fortes, per mi, però també molt diferents.
Treballes tots dos estils o ho barreges tot?
Jo no trio gaire. El que em surt és fruit de les meves influències. Trap sí que n’escolto però no considero que en faci.
Com treballes?
Jo gravo free style. Les melodies no me les penso, gravo la melodia i el ritme directament sense posar paraules. Després poso les paraules que m’encaixen. Però molt ràpid.
Què t’interessa explicar?
Res. Jo escric les lletres molt ràpid i parlo del que tinc temps de pensar en dos minuts. És un exercici molt ràpid. No m’ho penso gaire, és el que em passa pel cap.
Molts joves han agafat temes teus com himnes.
Jo no pretenc ser cap referent, ni que les meves lletres hagin d’ensenyar res a ningú, vull ser lliure de dir el que vulgui quan vulgui. No vull ser cap guia ni cap mentora, no vull que tothom hagi de pensar el que jo dic.
Tenir un estil propi és difícil però tu ho estàs aconseguint. T’han titllat de reina del new dancehall a casa nostra.
No m’agraden les etiquetes, jo no soc res, el meu pensament és meu, i es veurà reflectit en les meves cançons i ja està.
Les xarxes t’han ajudat molt per donar-te a conèixer.
Sí, sense elles hauria estat més difícil.
Les xarxes tenen aquesta cara positiva però també negativa...
Pots acabar una mica boig. Si tens tanta gent que et segueix, si estàs pendent del que volen...jo, en el meu cas, estic molt tranquil·la. Ara estic de vacances i no he penjat ni m’he fet cap foto. No és que m’ho hagi prohibit però no soc esclava d’això.
Cal prendre una distància.
Sí, i saber quina és la realitat de la vida. Saber què és real i què mentida perquè la gent es queda atrapada en la mentida i viu la realitat a la mentida. La realitat és el que passa cada dia i no en una pantalla. A mi, si la pantalla m’ajuda a fer coses bones a la vida real, doncs, a donar canya a la vida.
Has esta un any actuant en escenaris molt importants, el darrer el Sonar. Com ha anat l’experiència?
N’estic supercontenta. Va venir molta gent, vaig dur dues ballarines. Hi havia molta energia.
I ara, Figueres, l’Acústica.
No he vingut mai, em fa gràcia. Faré el meu bolo i jo crec que a la gent li agradarà, que el disfrutin.
Com és el teu públic?
Tinc molt públic jove i es veu molt perquè és molt entregat i van al màxim, però també em segueix altre tipus de públic.
I després de Figueres?
L’endemà actuaré a Berlín i, el 2 de setembre, a París.
