Hem escoltat la seva veu en registres molt diferents, amb C Tangana, artista que també estarà a l'Acústica, o ara amb Refree. Encara que canviï l'estil, la veu és sempre la mateixa?
Sí. La manera que visc la música no canvia. Jo no veig diferència entre gèneres. Jo sempre soc la mateixa. Diguem que soc un músic molt obert i, encara que estic centrada en el flamenc, no deixo de fer col·laboracions per seguir creixent. Jo sempre soc la mateixa faci el gènere que faci.
Quin espectacle oferirà avui al concert inaugural de l'Acústica?
Amb Refree farem el directe de Los Ángeles, que és la posada en escena d'aquest disc que hem tret fa uns mesos. També farem algunes cançons que formen part del projecte però no figuren al disc. Tot parteix d'un material popular flamenc reinterpretat a la nostra manera.
S'ha de ser valent per pujar a l'escenari tan despullats, veu i guitarra a pèl, on qualsevol so que emets és amplificat i res no es dissimula...
Sí, no et pots amagar, hi ha una guitarra i una veu. És un viatge emocional a través d'aquestes cançons vinculades al tema de la mort. És un directe que exigeix, jo acabo com cansada, t'has d'implicar emocionalment.
Quan escolto les cançons de Los Ángeles
Hi ha una cosa molt interessant en la guitarra de Raül. Per un costat és transgressora perquè no segueix els codis establerts del cante, però alhora recorda l'actitud i la manera del flamenc original, dels inicis, que era molt més imperfecte. Jo crec que Raül connecta amb això i a la vegada és un músic molt obert i amb moltes influències. La meva veu és efectivament la part més flamenca del projecte.
La va influenciar el treball de Refree amb Sílvia Pérez Cruz al disc Granada
La veritat és que no l'he escoltat, a part d'algun tema que en Raül em va ensenyar quan ens vam conèixer. Jo havia escoltat coses de Raül amb Mala Rodríguez o amb Kiko Veneno. Raül sempre fa molts bons treballs, és un productor espanyol de referència, un amic i un professional al qual admiro molt. I Sílvia Pérez Cruz és una de les millors del país, li tinc un gran respecte.
Com una noia de 24 anys es posa a parlar amb tanta profunditat de la mort, a les lletres de Los Ángeles
Vam dir que faríem un disc molt conceptual i, a partir d'una pluja d'idees, la mort ens va semblar un tema molt potent. D'alguna manera vam embastar les cançons entre elles. Tots els cantes que surten al disc es poden abordar des d'un mateix tema, que és la mort, però des de diferent prisma en cada cas.
Ha hagut de pensar en la mort, ha hagut d'afrontar-la en el procés de creació del disc?
En un procés creatiu és interessant apropar-te a coses que encara no entens, que desconeixes.
Apropar-se a la mort vol dir valorar la vida?
Sí, és clar que sí. Encara que no treguis una resposta en clar d'aquest procés creatiu, el sol fet de qüestionar-te coses ja és interessant.
Compon vostè la lletra i Raül Refree la música?
No, de cap manera. Les lletres són totes populars, la majoria anònimes. Vaig fer un treball d'investigació de dos anys per trobar aquestes lletres, però el procés creatiu musical l'hem compartit. Les decisions musicals les hem pres colze a colze. Jo em sento compositora, productora, arreglista i intèrpret.
On ha buscat per aconseguir les lletres?
He consultat a amics flamencòlegs que m'aconsellessin lectures, he consultat a biblioteques llibres descatalogats, he comprat cintes a mercats de segona mà, he fet recerca també a internet...
La seva veu transmet, toca. Com aconsegueix emocionar així?
Ostres, moltes gràcies! A veure, jo m'esforço a estar molt concentrada per intentar que les històriques de les lletres que interpreto passin a través de mi. Intento que els cantes siguin més presents que la meva pròpia persona. Aquesta és la meva lluita a l'escenari: que l'emoció estigui en un primer pla.
Com va començar a cantar?
Des de molt petita jo ja sabia que volia ser artista. Ho tenia claríssim des que tinc ús de raó. Vaig anar creixent i vaig demanar a la meva família d'estudiar molta música. Sempre he estat estudiant flamenc paral·lelament a la música moderna i a la tècnica lírica amb Dolçors Cortés. A base d'esforç, perquè no vinc d'una família de músics ni de la indústria musical. He començat des de baix i amb molta feina per apropar-me a la música flamenca.
Ha rebut formació acadèmica?
Sí, vaig estudiar molts anys música moderna, tècnica lírica a Barcelona. El meu gran mestre és José Miguel Vizcaya «El Chiqui». Ell ha sigut el que m'ho ha ensenyat tot de flamenc. Aquest home em va donar la llicenciatura de cante flamenc a la universitat de música, a la ESMUC, Escola Superior de Música de Catalunya.
M'han dit que està tancada a l'estudi de gravació?
No, no. Sempre estic gravant perquè m'agrada molt compondre i preparar cançons que potser sortiran a la llum més endavant, però ara per ara només són experiments.
Està fent el que vostè vol fer la la vida?
Sí, tinc la gran sort de poder-me dedicar al que m'agrada, a la música, que és el que havia somniat sempre.
Si no és indiscreció, quina música està escoltant ara mateix, quin llibre llegeix?
Que guai! Estic escoltant l'últim disc de Lil Uzi, i estic llegint Rayuela, la novel·la de Júlio Cortázar.
