«No pretenem que les nostres lletres i idees es converteixin en cap dogma»

No, la veritat és que no. Quan vam llançar el primer àlbum era impensable que acabéssim vivint tot el que ha vingut posteriorment. Amb el segon disc pensàvem que podíem consolidar-nos o com a mínim no baixar el nivell del primer àlbum, però la veritat és que no hem parat de créixer. Estem molt sorpresos i molt contents.

Quina és la clau perquè això s'hagi fet tan gran en tan poc temps?

No ho sé. Si sabéssim la clau potser no funcionaríem. Tot el que hem fet ho hem fet des del cor, donant moltes voltes al que volíem dir, amb molt de treball. A més, som un grup humà, d'amics, que ens divertim fent el que fem. Segurament això és la clau.

Que els enorgulleix més de la música que fan?

Haver transcendit el «guetto» ideològic tot i tenir unes lletres i un discurs una mica combatiu, però també haver arribat a gent diferents, a xiquets i a pares.

Són conscients de la gran responsabilitat que tenen quan componen les seves cançons?

Sí, i de fet prendre consciència d'aquesta realitat a vegades ens ha traït perquè fa que escriguis amb una gran pressió. Políticament tampoc ens considerem l'avantguarda de res. No pretenem que les nostres lletres o idees es converteixin en cap dogma. Nosaltres estem en formació permanent i diem el que pensem amb humilitat i pensant que també podem equivocar-nos. Però si algú vol formar-se en l'ambit polític no és a nosaltres a qui ha d'acudir -tampoc a cap grup de música-, ha d'acudir a llibres, que els han escrit la gent que verdaderament hi entén.

És compatible fer música d'esquerres i fer música que arribi al gran públic?

Hi ha molts factors a tenir en compte, i un és la difusió. Evidentment els grans mitjans de comunicació i de màxima divulgació funcionen d'acord amb els interessos de la gent que els finança, i normalment aquesta gent té unes idees que estan als antípodes de les nostres. Evidentment no els interessa un missatge com el nostre. Davant d'això intentem colar-nos com podem i la veritat és que al final ho aconseguim.

Darrerament han tocat en molts festivals catalans...

Nosaltres a Catalunya és on més i millor treballem. Per una qüestió lingüística i territorial però també econòmica. També és cert que musicalment Catalunya ha començat a mirar amb més interès cap al sud. Això ha permès que molts grups del País Valencià vinguin aquí sovint i fins i tot a certs gèneres musicals se'ns mira amb enveja sana.

Veient el context social català, noten una calor especial quan venen aquí?

Crec que Catalunya viu un moment molt interessant i que el nostre missatge, d'alguna manera, suma en alguns aspectes que ajuden a articular una visió conjunta i un projecte de futur. Crec que això ens ha anat molt bé i espero i desitjo que també vagi bé a Catalunya.

Creuen que el circuit musical català està sobrecarregat de pop i rumba?

Crec que això són fases musicals. Aquí hi ha una estela molt llarga del pop rock català dels noranta, i això encara perdura. Va ser una època de grups que van deixar un camí marcat, de la mateixa manera que Obrint Pas va mostrar el camí a València. Al final, per diverses circumstàncies neixen uns grups o altres que són els que marquen el camí.