L’humor és el xoc, allò inesperat. I si hi ha algú que sap combinar de la forma més magistral i inesperada imatge i text, aquest és el dibuixant britànic -per si quedava algun dubte veient-ne les obres- Glen Baxter.

L’editorial Anagrama ha obert el seu salt al món gràfic amb una antologia d’algunes de les millors vinyetes de l’autor de Leeds amb Casi todo Baxter, un recorregut per diferents etapes de la seva carrera però que tenen en comú un mateix objectiu: deixar fora de lloc el lector combinant la finíssima ironia dels peus d’imatge amb uns dibuixos tan atemporals com volgudament anacrònics.

Com diu el crític cultural Jordi Costa al pròleg, explicar els dibuixos o els acudits de Baxter és aigualir-los i fer-los la pitjor de les traïcions. Per tant, l’única opció és deixar-se endur sense complexos per uns treballs que van seduir fins l’ex-Monty Phyton John Cleese.

Les arrels de la maldat

Què converteix el malvat més icònic de l’univers Marvel en qui és? L’entreteniment és l’única funció dels còmics? Aquestes dues respostes són les que busca El testamento de Magneto, exercici que indaga en la infància i la joventut del rival dels X-Men alhora que vol deixar testimoni de l’horror dels camps nazis.

Així, l’internament del jove Magneto -abans de dominar el seu poder- a Auschwitz és l’ocasió per presentar a ulls del mutant i del lector la barbàrie que van patir milions de persones durant la la II Guerra Mundial amb unes imatges que no pel fet d’haver sigut vistes mil i un cops deixen de ser colpidores.

El llibre es clou amb un homenatge a la il·lustradora Dina Babbitt -morta el 2009-, protagonista involuntària d’una agra polèmica amb el museu d’Auschwitz-Birkenau, que li va negar els drets d’autor sobre uns retrats per ordre del sinistre Josef Mengele que havia fet durant la seva reclusió. Dur, però necessari.

La vida sense capa

Una de les conquestes dels temps moderns ha estat poder despullar els superherois i mostrar-los en les seves hores més baixes, ja siguin Batman o Superman o la colla de Watchmen.

Black Hammer I. Los orígenes secretos és la vida d’un grup de justiciers deu anys després de la seva desaparició de la vida pública; una dècada en què el món ha canviat i tots i cadascun d’ells han hagut de refer la seva vida des d’una petita granja en una comunitat rural dels EUA de la qual no poden sortir.

A banda d’una premissa inicial inspirada, el còmic té altres punts forts, com ara el desenvolupament d’uns personatges tan fàcils d’adorar com d’odiar i l’habilitat per incorporar nombrosos homenatges i referències a títols i autors de còmic de tots els temps.

Nostàlgia, més aviat poca

Qui també sembla lluny de la seva època daurada és el mític Luca Torelli, àlies Torpedo, que ara torna a les llibreries instal·lat en la tercera edat, arruïnat i amb un principi de Parkinson que amb prou feines li permet disparar. Aquest és l’inici de Torpedo 1972, aventura que recupera l’antiheroi per excel·lència del còmic nacional i que reprèn el gust de sang, alcohol i tabac d’unes èpoques en què allò políticament correcte sols era un vague suggeriment.

Unes altres icones generacionals que assalten els prestatges de les llibreries són el quartet format per Spengler, Venkman, Stantz i Zeddemore. Sí, als que has de trucar si van mal dades: els Caçafantasmes. El hombre del espejo és una aventura a l’estil clàssic del film i la sèrie de dibuixos que van triomfar entre els anys 80 i 90 tot i que passada per una estètica toon . L’excusa perfecta per reenganxar-se -o descobrir- a la saga.