La primera dona espanyola en entrar a l'agència fotoperiodística Magnum, la fotògrafa Cristina García Rodero, World Press Photo 1993, va acceptar l'encàrrec de l'Obra Social La Caixa i la Fundació Vicente Ferrer de fer una estada d'un mes i mig a l'Índia per copsar imatges del patiment de la gent que viu en pobresa extrema.

García Rodero, que ahir durant la presentació a Girona va confessar que el que més la va impressionar va ser «els nens cecs» i «les dones vídues que ja només serveixen per a prostituta», va visitar hospitals, centres d'acollida de dones maltractades, tallers, escoles i cases per «donar veu a aquelles persones oblidades».

El resultat és l'exposició Terra de somnis, que ahir va quedar inaugurada al CaixaForum Girona, on es podrà visitar fins el 14 de gener de 2018, després d'haver visitat el CaixaForum de Madrid i el de Barcelona, i abans d'anar al de Palma i a Saragossa.

«En un país de 1.250 milions de persones on sense espai ni per passar per les voreres, els més pobres no interessen a ningú», va dir García Rodero, i es va mostrar especialment commoguda pels «suïcidis de dones», que arriben a situacions límit perquè les famílies han d'aconseguir una dot perquè se les emportin en matrimoni, i sovint són maltractades i viuen infelices fins que no poden més.

Però a les imatges de Terra de somnis cal buscar el dolor a l'expressió dels ulls dels protagonistes, ja que només una selecció dels més de 60.000 clics d'obturador de la càmera de la fotògrafa formen part de la mostra, i aquesta ofereix sempre una imatge de dignitat d'unes persones que, per exemple als casaments, «per amagar la pobresa, llueixen abundant pedreria i vestits daurats».

Segons García Rodero, que presenta una exposició d'imatges de colors molt vius, «la gent més humil és la gent més generosa; són gent que no et deixen indiferent».

A la presentació a Girona també hi van participar Jordi Folgado, director general de la Fundació Vicente Ferrer, i Rosa Gil, directora de CaixaForum Girona.

Jordi Folgado va assegurar que, després d'estar quasi 50 anys treballant a l'Índia, «podem assegurar que la pobresa extrema té solució». La Fundació Vicente Ferrer treballa a més de 3.500 comunitats rurals de la regió d'Anantapur, una àrea d'entre 7 i 8 milions d'habitants.

Folgado va assegurar que gràcies a la feina de la fundació s'ha aconseguit conscienciar bona part de la societat que les nenes no s'han de casar als 13 o 14 anys, sinó a partir dels 17 anys.

Corresponsables del patiment

Segons Folgado, molta gent rep l'ajuda de l'entitat i així s'aconsegueix que «les persones puguin ser autosuficients». «Necessitem gent que cregui que és possible tenir un món més just», va dir Folgado, i va concloure: «No hem de mirar el patiment humà com si ens passés pel davant una pel·lícula, sinó que ens n'hem de sentir corresponsables».

Preguntada per si la feina és remunerada, García Rodero va dir que sí i que a aquesta edat està per tenir diners i fer el que vulgui.