El Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera ha rebut una rellevant donació de documentació de la família Blasi Darner, vinculada a l'evacuació del patrimoni artístic durant la Retirada republicana de 1939.

Aquesta donació inclou un valuós dietari inèdit que el tinent Alexandre Blasi, responsable del trasllat de les obres d'art, va començar a escriure el gener de 1939 a la Vajol i que va continuar durant l'exili, fins l'any 1942, quan va retornar a Barcelona.

El dietari, trobat per la família fa escassament tres anys, dona detall d'operacions de trasllat del patrimoni artístic que el govern de la República havia ordenat per salvar-lo dels bombardejos, i combina aquesta temàtica amb informacions sobre la vida quotidiana.

La documentació conservada per la família Blasi dona testimoni de la vivència de la Guerra i l'exili a França d'Alexandre Blasi Boher (1910-1989), tinent de carabiners destinat a La Vajol.

Blasi va marxar a l'exili el 9 de febrer, el mateix dia que les tropes franquistes arribaven a la frontera francesa al Pertús. Blasi va marxar pel Coll de Lli i les Illes.

La família Blasi explicitarà la donació al MUME en un acte que tindrà lloc al mateix museu aquest dijous (16.30 h), amb la presència de la presidenta del consorci del MUME, Sònia Martínez Juli, el director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, i el director del MUME, Jordi Font.

El tinent Blasi, carrabiner des de 1937, va ser destinat a la Vajol després de la construcció del búnquer de la Mina Canta, que es va utilitzar per a dipositar i protegir or i divises de la República en cas d'ocupació o perill d'altres territoris republicans. A la Vajol, Blasi va conèixer Pepita Darner Pagès, d'Agullana, que anys després seria la seva esposa.

Blasi és conegut sobretot perquè va dirigir una part de l'evacuació del patrimoni artístic i del Tresor de la República a França des dels diversos dipòsits situats a la Vajol, Agullana o Darnius i, alhora, també, perquè va protagonitzar el trasllat de l'últim dels camions que van creuar la frontera abans de l'ocupació franquista de l'Empordà, el 9 de febrer de 1939.

Blasi va residir a la Catalunya del Nord, a Perpinyà, i va treballar ajudant companys carrabiners i coneguts internats als camps de concentració per a refugiats republicans de les platges rosselloneses, fins que va ser traslladat per les autoritats franceses per treballar a Saint-Chamas, a la Regió francesa de Provença, Alps i Costa Blava. Va retornar a Barcelona la primavera del 1942.

Segons ha explicat l'historiador i conservador del MUME, Miquel Serrano, a través dels seus dietaris i documents epistolars «es pot reconstruir la seva experiència de l'exili a França, els seus contactes i activitats i alguns detalls importants de l'evacuació del patrimoni artístic els darrers dies de la Catalunya republicana».

A partir de la documentació, els tècnics del MUME, amb la col·laboració dels investigadors de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), tindran cura de l'edició dels materials i de la possible elaboració dels treballs científics que se'n puguin derivar, informa el museu, que considera que la donació una valuosa font d'estudi.