Àlex Nogué, guanyador de la 9a Biennal d'Art de Girona amb l'obra Boix, considera que Girona té «artistes amb capacitat creativa molt alta, però no hi ha llocs per exposar». Nogué, expert analista que segueix de prop l'evolució de l'art contemporani, sosté que amb la crisi del 2007 va arribar el tancament de moltes galeries privades i la desaparició d´iniciatives institucionals com l´Espai Zero d'Olot, o l'entrada en crisi del Museu de l'Empordà de Figueres o el Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona, tot i que aquest darrer «sembla que ara s'està reflotant».
Àlex Nogué (Hostalets d´en Bas, 1093) exhibeix la pintura-instal·lació Boix a l'exposició de la Biennal d'Art de Girona, que avui (20h) quedarà inaugurada a la Casa de Cultura de Girona.
Aquesta no deixa de ser una exposició col·lectiva de 22 artistes de les comarques gironines i funciona, segons Nogué, com un «termòmetre que marca la temperatura de l'estat actual de l´art contemporani gironí». Una temperatura «elevada», que no té res a envejar a altres regions o territoris de l'Europa d'avui, defensa Nogué.
Nogué és artista visual i catedràtic de la Universitat de Barcelona. És també editor de la revista científica Barcelona, Recerca, Art i Creació (BRAC).
A la convocatòria de la Biennal d'Art, que es va fer el passat mes de maig, s'hi van presentar un total de 192 obres, de les quals se'n van seleccionar 22.
A més de l'obra del guanyador, Àlex Nogué, la mostra exposa les creacions dels artistes seleccionats: Isabel Banal, Adrià Ciurana, Jordi Armengol, Levi Orta, Javier Garcés, Pep Aymerich, Esther Pi, Vicens Casassas, Jordi Puig, Guillermo Basagoiti, Maria Mercader, Esteve Subirah, Sebi Subirós, Omar Al Alani de Baublau, Jordi Morell, Víctor Masferrer i Manel Bayo.
L'obra guanyadora, Boix, consisteix en una detalladíssima pintura a l'oli d'unes mates de boix, epècie vegetal que l'artista ha reproduït prenent com a model un exemplar d'Hostalets d'en Bas, el seu poble natal.
El particular llenguatge de Nogué es manifesta en forma de quatre forats que travessen la pintura i projecte una llum blanca, de manera que aquesta obra no és una pintura estricta, sinó que pren cos i forma d´instal·lació.
Boix i estrelles
Quatre forats que tracen la forma d'una constel·lació d'estrelles, de manera que l'espectador se situa en la paradoxa de tenir al davant un objecte de proximitat com unes mates de boix i, al mateix temps, un element llunyà que només veiem en la fosca nit perdut en l´infinit.
Precisament, Nogué ha sigut protagonista de la darrera exposició individual de la Casa de Cultura, la titulada Un tren en pot amagar un altre, que va arrencar la temporada de tardor, i que acaba de tancar portes a la mateixa sala on ara inaugura la Biennal.
La mostra es podrà visitar del 6 d´octubre al 4 de novembre de dimarts a divendres.
