Javier Sierra: «La funció suprema de la literatura no és entretenir, és despertar»

En una entrevista, Sierra precisa que aquest despertar suposa "inquietar, canviar la visió del lector", un canvi molt relacionat amb la història de la novel·la, en la qual "les paraules tenen molta importància".

De fet, la novel·la arrenca amb una declaració d'intencions, sobre el poder de les paraules: "La paraula grial és una invenció que apareix per primera vegada en el títol d'un conte de Chrétien de Troyes. S'havia parlat de la copa de Jesús en l'últim sopar, però grial és una paraula que s'inventa el 1180 en aquest text".

Sierra confessa que sent fascinació per aquests creadors que inventen del no-res un terme per definir el món.

"El fuego invisible" narra, segons ha explicat Sierra, la història de David Salas, un professor de Lingüística del Trinity College a Dublín, amb arrels espanyoles i que ha de viatjar a Madrid, on ensopega amb una vella amiga del seu avi, al qual sent nen li va fer la pregunta troncal: "d'on vénen les idees?".

El protagonista, que no té res a veure amb l'autor, aclareix, és un especialista en Parmènides, per tant, hi ha alguna cosa de filosofia dels presocràtics en la novel·la.

"Justament, els presocràtics, amb Parmènides al capdavant, van desenvolupar un mètode per a la captació d'idees molt particular que van cridar a la incubació, que consistia a tancar-se dos dies sense menjar ni beure en una cova per tenir la ment prou neta i poder escoltar els déus, i en una incubació neixen conceptes com 'democràcia'", assenyala Sierra.

Aprofitant la trama de suspens, Sierra aborda temes que són el seu camp natural de treball, que "es mouen entre el conegut i el desconegut, entre el natural i el sobrenatural".

En aquest sentit, l'autor i periodista se sent "un escriptor de frontera".

La història d'"El fuego invisible" neix, explica Sierra, d'una primera lectura d'"El cuento del grial", de Chrétien de Troyes, "una novel·la frustrada perquè no acaba de resoldre la pregunta que dóna títol al poema medieval de què és el grial".

A partir d'aquesta incògnita, Sierra es posa les botes de Wolfram von Eschenbach, que és qui escriu la continuació vint anys després amb "Parsifal", i de Robert de Boron, qui amb el conte de Merlín tracta també de resoldre aquesta història.

Amb aquestes vímets, Sierra construeix "una trama d'intriga participant perquè el lector vagi descobrint pel seu compte les pistes i els esquers que l'autor li va donant".

Segons el seu parer, la novel·la és "un viatge que comença a Madrid i que acaba als Pirineus amb un moment de revelació, d'èxtasi".

La novel·la succeeix en l'actualitat, ja que encara que va pensar a fer-la històrica, es va adonar que s'allunyava del lector contemporani.

"Jo volia despertar el foc dins del lector, sabent a més que és una novel·la que va estimular molt els que en algun moment s'han plantejat escriure, perquè recorre els diferents moments del procés creatiu, toca sensibilitats", afirma l'autor.

Per a Sierra, el filòsof i escriptor italià Umberto Eco és una "referència absoluta, i a més és un mestre també de l'etimologia, i l'etimologia és molt important en aquesta novel·la".

Encara que la novel·la tingui aquesta pretensió erudita, Sierra ha fet concessions a la literatura de més abast: "No és un 'Baudolino' (d'Eco), no busca enlluernar amb jocs de paraules, amb un ús medieval de certs termes, sinó que intenta ser comprensible i per això està centrada en els nostres dies".

La difusió que concedeix el Premi Planeta podria accelerar alguns dels seus projectes en marxa, com la possible adaptació a la pantalla de la seva novel·la "La cena secreta", amb la qual va ser finalista del Premi Ciutat de Torrevella, que "està en mans d'una productora amb un projecte internacional per convertir-lo en una minisèrie".

Al mig de la gira de promoció del Planeta, Sierra podria estrenar una sèrie documental per a Movistar sobre "grans enigmes", de la qual avança que seran "sis grans documentals sobre enigmes que m'han interessat, però vistos des d'una perspectiva personal" i per a això ha recreat en cinema moments de quan tenia 9 o 10 anys i s'enfrontava als grans arcans, a les grans preguntes.

La sèrie reconstrueix els grans casos o situacions que li van impactar, intentant demostrar que "aquests fets inexplicables són part de la nostra cultura" i posa com a exemple l'explicació de per què a l'escut de Terol apareix una estrella i un toro. "L'estrella remet a una llum estranya que va ser vista el 1171 per les tropes d'Alfons II d'Aragó", aclareix Sierra.

La sèrie "està molt avançada i la pretensió de la cadena és estrenar-la per a Nadal", avança l'escriptor de Terol.