L'escriptor madrileny Andrés Barba ha guanyat el XXXV Premi Herralde de novel·la amb una obra conradiana, República luminosa, sobre una societat dominada per uns nens salvatges, mentre que la novel·la La extinción de las especies, de l'argentí Diego Vecchio, ha quedat finalista.
República luminosa parteix de l'aparició de 32 nens violents de procedència desconeguda que trastoquen la vida de Sant Cristóbal, una petita ciutat tropical encaixonada entre la selva i un riu.
La novel·la neix, va explicar ahir l'autor, de dos llocs: «d'una banda, una traducció monumental que vaig fer al costat de la meva dona dels relats complets de Joseph Conrad, amb qui comparteixo una ciutat tropical, al costat d'un gran riu i una selva enorme; i a més, el documental polonès Els nens de Leningradsky, que narra la història d'uns nens que viuen a l'estació de tren Leningradsky».
Barba se sent atret per «aquesta frontera difusa de Conrad que desdibuixa els límits entre la civilització i la barbàrie» i al documental s'interessa per com és una república infantil, composta per «nens que són la negació de la infància, encara que segueixin comportant-se com a nens». Admet Barba que hi ha temes que l'han preocupat sempre, com la infància, en aquest cas prepúbers d'entre 9 i 12 anys, «nens que estan en terra de ningú», perquè per a l'autor «són els moments de més confusió, més ambigüitat».
