L'abat de Montserrat, Josep M. Soler, va elogiar ahir l'art religiós de Domènec Fita, en l'acte central de la commemoració dels 90 anys de l'artista gironí, que va precedir la inauguració de dues exposicions a la Casa de Cultura de Girona.

Josep M. Soler va pronunciar la conferència L'art contemporani en la litúrgia després del Concili Vaticà II davant més de 150 assistents a la sala Josep Irla de l'edifici de la Generalitat, per creuar després el carrer i participar a l'acte inaugural de les exposicions El buit sobre el ple i Geometrització per la ruptura, a la Casa de Cultura, situada davant per davant.

El pare Soler, que com va recordar el comissari de l'Any Fita, Kim Bover, és un gironí fill de Santa Eugènia, va remuntar a l'inici del cristianisme per recordar que l'art religiós es trobava ja en aquelles primeres catacumbes en forma de creus dibuixades, gotims de raïm o espigues de blat que, de mica en mica, es van anar ampliant en la representació de temes relacionats amb la Bíblia, amb escenes del sacrifici d'Isaac per Abraham, el Sant Sopar o La Crucifixió.

La gent no sabia llegir i es podia formar una idea de les escenes bíbliques a través d'aquelles imatges.

Amb l'arribada del Renaixement, la persona humana va prendre el relleu a Déu com a centre d'atenció i «l'art es va anar allunyant de la litúrgia». I així va seguir durant el Barroc, segons Soler, que va remarcar que parlava en nom de la tradició d'Occident i no d'altres latituds del planeta. Així va ser fins que el Concili Vaticà II, de l'any 1962, va intentar «retornar a les fonts» i va demanar la participació dels artistes en època dels papes Joan XXIII i Pau VI.

Soler va plantejar en aquest punt una antiga controvèrsia: és lícit representar la imatge de Déu? Ell mateix va respondre que «si a Déu se l'ha d'adorar, les imatges s'han de venerar», establint així una diferència per aclarir que el culte no és mai a la imatge, sinó a allò que representa.

Pel pare Soler, no només és lícit que l'art estigui relacionat amb la litúrgia, sinó que «és necessari» perquè facilita la «comprensió sensible d'allò sagrat i espiritual» i «transmet una vivència espiritual». Després d'explicar que l'Església ha admès tots els estils i corrents artístics de tots els temps, i que això ha generat un tresor artístic que «cal conservar», Josep M. Soler va afirmar que l'art abstracte també ha de poder fer la seva aportació, tot i advertir que «cal una certa cultura i sensibilitat per als qui el contemplen».

El Concili Vaticà II va estimular artistes i arquitectes a ser creadors, cosa que també ha tornat a demanar l'actual papa Francesc.

Per Soler, és en aquest context que cal situar l'art integrat o obra religiosa de Fita, la qual «compleix aquest requisit fonamental de ser la representació visible d'una realitat invisible».

El «Crist jacent»

Soler va posar com a exemple l'escultura en alabastre Crist jacent, habitualment exhibida a la Catedral de Girona, i que aquests dies s'ha integrat a la mostra a la Casa de Cultura.

Crist jacent és la imatge de qui s'ha carregat a sobre seu el sofriment de tota la humanitat, va dir.

I va concloure que «Fita transmet un missatge transcendent en les seves obres religioses, entronca amb la tradició iconogràfica cristiana i hi afegeix la seva particular creativitat i originalitat. L'artista va ser present a l'acte.