La guerra i la violència arriben al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i al festival Temporada Alta amb l'obra de Sarah Kane "Blasted", un text que va revolucionar l'escena europea el 1995 i que ara s'estrena per primera vegada a Catalunya, i "Medusa", la peça guanyadora del Premi Quim Masó 2016.
"Blasted (Rebentats)" és un text duríssim que es podrà veure primer a Temporada Alta el pròxim 7 de desembre i després al TNC, entre l'11 de gener i l'11 de febrer, i que es s'ha presentat en roda de premsa a Barcelona.
Pere Arquillué i Marta Ossó són els protagonistes d'aquesta història, que comença amb un home madur i una dona jove dirigint-se cap a una habitació d'hotel de comú acord i acaba amb una violació.
"Al seu moment l'obra no es va entendre -ha recordat la directora del muntatge, Alícia Gorina-, van dir que era pornografia; però jo crec que aquesta obra no és més dura que el món en el qual vivim i, si podem viure aquí, també podem veure 'Blasted".
Gorina ha afegit que el seu muntatge "no fa espectacle de la violència", sinó que "mostra la misèria humana en un entorn escenogràfic nu i cru".
Pere Arquillué ha subratllat que es tracta d'un text trencador, "eix del salt del teatre del segle XX al del segle XXI", ja que l'obra no només parla de la violència en el si de la parella, sinó que la guerra entra a l'habitació de l'hotel a la segona part, trencant amb les regles del teatre naturalista.
Amb aquest recurs dramàtic, Sarah Kane subratlla la idea que "el que passa en l'àmbit domèstic en temps de pau és la llavor de la guerra", segons Gorina.
La directora defensa que és un text "dur, però preciós", la lucidesa del qual el reconforta, encara que, "per descomptat, crea incomoditat, tant en els actors com en el públic".
"L'obra és, lamentablement, tremendament actual -ha conclòs la directora- perquè parla de violència de gènere, de la invisibilitat de les violacions i dels conflictes armats".
"Medusa"
Una altra obra que passarà pel Temporada Alta abans d'arribar al TNC és "Medusa", un text de Pablo Ley escrit a partir de la novel·la de Ricardo Menéndez Salmón, que fa un recorregut pels horrors del segle XX a partir de la vida del cineasta, fotògraf i pintor Karl Gustav Friedrich Prohaska.
Prohaska és un artista multidisciplinari, fascinat per la imatge des de nen, que dedica la seva vida a plasmar l'horror, des dels camps d'extermini nazi fins a Hiroshima, passant per les dictadures dels anys 50 a l'Amèrica del Sud.
El personatge "assegura que no té ideologia", ha explicat l'actor Pepo Blasco, encara que "després tot és més complex del que sembla", ha afegit el director Aleix Fauró.
El text és atípic perquè "és un poema a quatre veus, sense escenes ni conflicte aparents, però en el nostre muntatge hi ha escenes i converses, encara que no de la manera estàndard", ha afegit la directora Isis Martín.
La posada en escena és "un espai ple d'objectes, com si fos un palau de la memòria, on els actors mouen els objectes i els apilen, de manera que es creen instal·lacions que parlen de la vida del protagonista i dels moments històrics que ha retratat", segons els directors.
També hi ha projeccions, música en directe interpretada pels propis actors i la banda sonora que ha gravat per a l'ocasió la pianista i compositora Clara Peya.
